Fins que arribi la vacuna s’haurà de limitar si és possible el contacte amb persones grans que haurien d’estar confinades fins a final d’any. Son paraules de Ursula von der Leyden, presidenta de la Comissió Europea en parlar de les conseqüències de la pandèmia.

Als vells, sí els vells, o se’ls envia a residències on son atesos precàriament o se’ls confina més enllà del necessari perquè son un grup de risc. No importa que una persona gran gaudeixi de la fràgil salut pròpia de l’edat. Però si no té el virus ni cap malaltia infecciosa no hauria de ser apartat pel sol fet de ser ancià. Aquest discurs s’ha viscut a França i el president Macron ha intervingut per dir que no pensa aplicar cap discriminació pel fet de ser gran.

En una de les instruccions escrites pel Departament de Salut i adreçada a alguns hospitals catalans es recomanava prioritzar aquells afectats amb màxima possibilitat de supervivència. Així ho va informar BTV i Cadena Ser Catalunya.

El document demana al personal sanitari que, encara que no sigui l’únic criteri, s’ha de tenir en compte els anys de vida que pot durar una persona amb menys riscos per la pandèmia. També s’ha de tenir valorar l’estat funcional i els problemes crònics.
Es recomana no intubar les persones de més de 80 anys i que el tractament es faci amb mascareta d’oxigen i si no milloren es pot optar per la morfina per pal·liar la sensació de falta d’aire. Que es morin.

La xifra de persones grans mortes a les residències de Madrid i Barcelona és esgarrifosa. Les víctimes a les residències madrilenyes són més de la meitat del conjunt. Fins que acabi la pandèmia i es recuperi una certa normalitat potser no és el moment de buscar responsables. Ara cal centrar-se en l’hospital de campanya per tal de curar tothom que es trobi en perill seriós sense demanar res més que els instruments perquè el personal sanitari pugui treballar amb seguretat i eficàcia.

Si encara no hi han caretes, guants, bates i tots els estris imprescindibles perquè els professionals puguin treballar vol dir que la gestió de la crisi s’ha fet malament i de forma irregular. Com s’entén que els governs autonòmics de València i Madrid hagin rebut varis avions amb material sanitari procedents de Xina i que a Catalunya no n’hagi arribat cap o molts menys? La culpa no es de fora sinó de la gestió interna.

El ministre Salvador Illa ha quedat superat pels fets. Les comandes fetes a Xina o altres indrets han arribat tard i, en alguns casos, amb material deficient que s’ha hagut de retornar. L’estat d’alarma decretat per Pedro Sánchez no ha privat de les competències en sanitat a les autonomies que s’espavilen per tal d’aconseguir el que poden en uns moments de trasbals internacional.

Ja es veurà què ha passat amb les residències, com s’han aprimat els pressupostos i com s’han fet les inspeccions als centenars de residències públiques i privades que depenen dels governs autonòmics.

Però el que voldria remarcar és que la gent gran se’ls ha de tractar amb la dignitat que mereixen. Un dels índex de la salut moral d’un país és precisament com tracten els vells que són l’enllaç amb la història, la cultura i la forma de ser de cada persona i de cada col·lectivitat. Són els que han dedicat tota la vida a treballar amb moltes més privacions que les actuals.  S’haurà de veure la responsabilitat dels governs, de les mateixes institucions que han gestionat aquests centres, també el tracte que els vells mereixen per les famílies que enviant-los a una residència ja pensen que han complert. I no és això.

Article original: foixblog.com