Benvolgut Lector,

Feia dies que no apareixia per aquesta "Columna". Suposo que hi té a veure un xic de mandra i un poc de reflexió car un temps de silenci sempre va bé. Com diu la màxima, si les teves paraules no milloren el silenci més val callar. Anem però al tema d'avui, les rodalies. No pas els trens, aquests trens de la bruixa on només cal un senyor amb una escombra pegant al cap dels usuaris. No, em refereixo a aquest territori que envolta les ciutats, allí on s'uneix la fi del tram urbà i comença el camp. És un paisatge generalment lleig, abandonat, on conviuen polígons grisos, terrenys erms, contenidors plens de deixalles, barraquisme, cases rurals "okupades" o desballestades. I és així perquè no hi ha una voluntat política i social manifesta de tenir uns voltants de ciutat com cal, per contra, hi ha molta cobdícia, ganes de fer diners a costa de la terra.

A Lleida, on tenim l'horta, aquest menyspreu dol més. Ja se sap, avui es construeix una variant per aquí, demà un polígon per allà, urbanitzacions noves, requalificacions del pla urbanístic, etc. En diuen progrés i tot seguit surt la coartada màgica com un mantra: "es crearan una quantitat ingent de llocs de treball," xifra sovint unflada i gens contrastada. Ja ho tenim. Acció! Endavant buldòzers, UTEs, panells, formigoneres i una cascada de subcontractacions. I de la nit al dia els camps de pomeres i els horts, o aquells terrenys on es feien fa anys, esdevenen sòl industrial. Les autoritats, els promotors i la cambra de comerç pertinent es faran la foto cofoia que apareixerà als diaris locals per a llur efímera glòria. I així formigonem la terra i la urbanitzem, curiós eufemisme aquest d'urbanitzar per no dir que la cobrim de ciment i asfalt i que l'omplim de cables, fibres, clavegueres. En fi, ja ho escrivia Orwell, el nou llenguatge vesteix la nova realitat. Serà per paraules!

I una vegada arribats aquí, vull deixar clar que jo no defenso pas una societat "amish", una societat sense indústria i manufactura, una societat aturada en el temps. En absolut, jo només intento posar l'accent en la nul·la consciència sobre els nostres actes. Evidentment que hi ha d'haver polígons, carreteres, trens, infraestructures, però abans de "formigonar" la terra, si us plau siguem conscients que cal fer-ho racionalment, amb cura i l'estrictament necessari. La ciutat no ha de ser un "Alien" que es menja els seus voltants com una mena d'espècie invasora. Cal valorar i estimar les rodalies perquè no siguin el desordenat traster que són sinó un jardí, un verger d'horts ufanosos i terres respectades.

Bé, ara me'n torno al meu silenci i us deixo aquest article-missatge dins l'ampolla tal volta com un nàufrag. Em sé conscient de ser minoritari i com el colibrí que amb el bec deixa caure una gota d'aigua per apagar un incendi, així aquesta "columna d'opinió" intenta si més no fer com ell, allò que creu correcte.