Davant dels que encara continuen negant el canvi climàtic i les seves conseqüències, estem els que no podem negar una realitat que és ja òbvia. La mà de l’home i els avanços tecnològics als que hem sigut capaços d’arribar han deixat un impacte negatiu en el planeta i l’entorn que el protegeix i per tant cal fer accions que ajudin a apaivagar i, si és possible, revertir al màxim possible aquest impacte per tal de que puguem deixar un millor planeta a les nostres generacions futures.

Els i les socialistes estem compromesos amb treballar per reduir les emissions de Co2 al 55% al 2030, respecte al 1990, i que puguem assolir la neutralitat del carboni cap l’any 2050, i ho hem de fer de manera coordinada amb les directrius de la UE. 

No és una qüestió fàcil, sinó que és molt complexa i polièdrica per la implicació de la totalitat dels sectors que conformen la societat, o dit d’altra manera: No hi ha cap actor, ja sigui gran o petit, que es pugui alliberar de ser part activa.

Per aquesta raó, Catalunya no pot mirar cap un altre costat i per això el PSC proposa l’elaboració d’un Pla català de Transició ecològica i digital justa o un nou acord Verd de Catalunya que ens porti fins al 2030, dins del marc de l’Estratègia de transició ecològica, que incorpori mesures de suport i promoció per una ocupació sostenible i digital, amb l’objectiu de reduir l’atur i contribuir a trobar alternatives de feina dels nous sectors.

Són claus, per aconseguir aquest objectiu, entre altres, la rehabilitació energètica d’habitatges i el foment de comunitats energètiques d’autoconsum local als municipis; la renovació i modernització dels polígons industrials, transformant-los en Polígons d’Activitat Econòmica Sostenibles amb polítiques d’eco innovació; compartició d’energia renovable i instal·lació de terrats fotovoltaics. Cal reduir els residus amb una gestió integral i fomentar  l’economia circular, com també la modernització dels processos productius dels sectors industrials més tradicionals.

Catalunya necessita una nova Llei catalana del territori i l’urbanisme per frenar els efectes de l’emergència climàtica i desenvolupar un urbanisme sostenible. S’ha de garantir el subministrament a totes les persones vulnerables fent les aportacions de tots el recursos que siguin necessaris per evitar el patiment dels més febles.

El Pla estratègic de transició ecològica i energètica justa que proposem ha d’afrontar també el repte de futur de les poblacions afectades pel tancament de les centrals nuclears amb alternatives viables i competitives. Com també és necessària l’aprovació i execució d’un autèntic Pacte Nacional per a la Transició Energètica Justa que, juntament amb la elaboració de un nou Pla d’energia català que es pugui desenvolupar fins al 2030, suposi la implantació d’un nou model energètic 100% descarbonitzat i renovable, en l’horitzó de 2050.

És també necessari promoure la mobilitat sostenible dissenyada amb dos vessants: Per una banda, fer les nostres ciutats i pobles més humans i pacificadors amb les persones i, d’altra, que siguin sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. Per això cal un Pla estratègic de mobilitat urbana sostenible en el que els agents principals, tant de participació i elaboració com de gestió, procedeixin del municipalisme per a poder implantar mesures estructurals que facilitin la mobilitat sostenible a totes les poblacions de Catalunya i molt especialment a les ciutats més grans, que són les que més mobilitat, pel nombre d’habitants, tenen. Per fer-ho afectiu cal desenvolupar una Llei de finançament de transport públic que garanteixi els mecanismes de finançament adequats i suficients per a mantenir un sistema de transport públic que sigui de qualitat i assequible per a tothom.

Estem, en definitiva davant el repte de realitzar una transició ecològica que ha de ser al mateix temps justa o no serà. Aquest és el compromís del PSC.

Dionís Oña

Senador del PSC per Lleida, Pirineu i Aran