Sant Llorenç de Morunys
Sant Llorenç de Morunys
Es troba al centre de la vall de Lord, a la dreta del Cardener, abans de la seua confluència amb l'aigua de Valls, al peu de la serra de Port del Comte. El municipi de Guixers l'envolta gairebé pertot arreu, excepte per un petit sector al nord que termeneja amb el de la Coma i la Pedra. El drenen els torrents de les Salines i de Querol.
Dades referides a l'any 2021
- ECOMUSEU DE LA VALL D'ORA NavÈs Més informació
- MOVIGRUP, S.A. Solsona Més informació
- Museu de Solsona Solsona Més informació
Ajuntament de Sant Llorenç de Morunys
Biblioteca "La Caixa"
Biblioteca pública de Sant Llorenç de Morunys
Bombers de Sant Llorenç de Morunys
CEIP Vall de Lord primària
Caixa Manresa
Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona
Dispensari mèdic de Sant Llorenç de Morunys
Oficina de Turisme
Parc de Bombers de Sant Llorenç de Morunys
Patronat Museu Vall de Lord
Residència d'avis Fundació La Vall
"Casal l'Estaca" - Acció Cultural de la Vall de Lord
"L'Arcada" - Jubilats i Pensionistes Vall de Lord
Agrupament Escolta Vall de Lord
Amics de l'Orgue de Sant Llorenç de Morunys
Assemblea Local de la Creu Roja
NULL
Associació Cultural Patronat Vall deLord
Associació Font Llumà
Associació Ja Arribarem Club
Associació Musical l'Escorxador
Associació de Bitlles Catalanes de La Vall de Lord
Associació de Cavallistes de la Vall
Associació de Soviètiques de la Vall
Associació de Turisme Vall de Lord
Bombers Voluntaris de Sant Llorenç de Morunys
Club BTT Vall de Lord
Club Esportiu Sant Llorenç
Club d'Esquí Port del Comte
Club d'Esquí Port del Comte
NULL
Colla Gegantera
Colla de Grallers "Som Kom Som"
El Perxe-Teatre
Fundació Privada La Vall
Grup Correfoc Els Estevats
Grup de Pintors Locals "La Taca"
La Coral Morunys
Societat de Caçadors Mont-Llaó
Societat de Caçadors Mont-Lleó
NULL
Societat de Pescadors Vall de Lord
NULL
Actualitat i notícies a Sant Llorenç de Morunys
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
El municipi està comunicat amb Solsona a través de la carretera local LV-4241 que va cap a Berga.
Distància a capital de comarca (Solsona): 24,8 km (30 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 127 km (1 hora, 39 minuts en cotxe).
El nom popular de la vila és Sant Llorenç dels Piteus i els seus habitants es coneixen per piteus.
El centre de fabricació de drap de llana es testimonia des del segle XIV, de probable origen peitaví. Al 1850 hi havia, d'altra banda, dos fabricants de filats de cotó. La primera concessió de mercat coneguda va ser atorgada el 1321 pel vescomte de Cardona (era els dijous). Es va formar el 1297 com a vila franca, al camí de Cardona a la Seu d'Urgell, a redós del monestir de Sant Llorenç de Morunys, l'església del qual va esdevindre també parroquial; va ser cap d'una de les batllies del vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona. Al començament del segle XV ja estava emmurallada (amb planta pentagonal irregular i portes als cinc vèrtexs).
Al segle XVIII, al créixer, es construí al NE el carrer extramurs dit de Vallfred. La vila va ser cremada per Antoine Rotten al 1823 i refeta tot seguit. El febrer de 1849, durant la Segona Guerra Carlina, Cabrera i el seu estat major, en retirada de la línia del Ter, hi van establir la seua base, però es van haver de retirar el mes d'abril següent davant el resultat desfavorable de l'acció de Sant Llorenç davant els liberals.
El 1343 s'hi va fundar la confraria dels Colls, de caràcter beneficosocial, que al 1797 va erigir la seua seu, edifici convertit el 1946 en Museu del Patronat de la Vall de Lord.
Francesc Xavier Mas Pintó Alcalde | PPSLL - AM |
Marc Serra Pujols | PPSLL - AM |
Montserrat Garriga Riu | PPSLL - AM |
Ferran Ginestà Vila | PPSLL - AM |
Roma Llohis I Canals | CiU |
Josep Francesc Molins I Antolin | CiU |
Angel Llohis I Sampons | CiU |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església de Sant Llorenç de Morunys
És l'església parroquial de la població i està situada al centre de la vila. Va ser declarada monument historicoartístic l'any 1976. Data del segle XI i es tracta d'un temple basilical de tres naus separades per pilars de planta en forma de creu, de pedra, coberta amb volta de canó la central i d'aresta les dos laterals. La llargada és de 25 x 15 m d'amplada i 15 m d'alçada al centre de la nau principal. L'absis central guarda a la seua part inferior restes de pintures murals de finals de segle XIII i principis del XIV.
Santuari de Lord
El santuari al llarg del temps ha tingut quatre temples. El primer era preromànic; el segon, més gran, va ser alçat al segle XV; el tercer, de tres naus, va ser edificat el 1774 i cremat durant la primera guerra carlina, i el quart i actual, va ser construït per Esteve Monegal, originari de Sant Llorenç.
Actualment, en el dia de l'aplec, s'hi fa una gran festa. La Mare de Déu que s'hi venera és una talla de fusta del segle XIII.
Un món natural
És una ruta amb temàtica paisatgística per la comarca del Solsonès. Es pot realitzar durant tot l'any i es fa amb cotxe amb una durada de mig dia per recórrer una distància de 70,8 km. La ruta surt de Solsona i passa per Lladurs, on es visita l'església de Santa Maria de Lladurs. Després es dirigeix cap al cap del Pla, font del Teixó i font Fenerals, un bon lloc per parar i contemplar el clot de Vilamala. Més tard la ruta es dirigeix cap a les pistes d'esquí de Port del Comte, per després seguir la carretera de la Coma. S'arriba a les fonts del Cardener, justament al naixement del riu, on hi ha una àrea de pícnic i un hostal. Després es visita el poble de la Coma i la seua església de Sant Quirze i Santa Julita. Sortint del poble hi ha la font de la Puda, font d'aigües sulfuroses i medicinals. Més endavant es visita el poble de Sant Llorenç de Morunys i es torna a agafar la carretera cap a Solsona. Abans d'arribar-hi, ens desviem per anar al santuari de Lord. Després, i passant per l'embassament de la Llosa del Cavall, ja ens dirigim cap a Solsona, que és el final del trajecte.
De l'Altiplà a l'Alt Solsonès
La ruta va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, passant per Lladurs. És una ruta esportiva, per fer a peu, que dura 6 hores i 52 minuts. El recorregut és de 26,7 km i es pot fer durant tot l'any.
L'itinerari Solsona-Sant Llorenç de Morunys és part d'un sender de gran recorregut (GR-7). L'utilitza molta gent.
Sortim de Solsona pel carrer de la Bòfia i anem per un camí que segueix per la ribera, aigües amunt. Pel camí trobem la font del Corb, ben condicionada al mig d'una bonica arbreda. Després deixem la ribera del riu i ens endinsem pel bosc. Arribem a un collet a les envistes del castell de Lladurs. Baixem per un sender que passa pel llom. Als 150 metres arribem a la carretera de Solsona a Sant Llorenç i la seguim de cara a Lladurs. Quan arribem al camí de Burrells, l'agafem per visitar la casa Burrells. Després agafem un camí carreter que planeja en direcció nord, creuem la fondalada deixant un camí que baixa cap al sud i anem pujant fent revolts. Davant tenim el tallat coronat pel castell de Lladurs. Pugem i, un cop a dalt, ens dirigim en direcció nord. Trobem un entroncament de quatre camins. Anem cap a l'esquerra creuant la plana entre camps de sembrats i pastura.
Hem tornat a la carretera i la seguim durant uns 4 km en direcció nord. Ens separem de la carretera per passar per un camí ramader paral·lel. Arribem a l'Hostal de Cap del Pla, que està situat al final de l'altiplà. Després, la carretera gira cap a la dreta i el GR-7 continua recte per un sender que aviat inicia una llarga pujada per terreny pedregós. Al final de la pujada, anirem una estona més planers. Passem arran de carretera. Continuem recte, inicialment pugem una mica, però aviat baixarem fins a la collada de l'Hostal del Vent. Després agafem un camí que baixa en direcció nord i alternarem carretera i camí ramader. La carretera fa un revolt, tot pujant cap a l'est. Des d'aquí és forçós passar-hi. Aviat trobem font Fenerals, que salta a la cuneta. La carretera fa un altre revolt, la deixem i anem per un corriol cap a l'est fins a arribar a un collet a les envistes de Sant Llorenç de Morunys, lloc on ens dirigim. Abans, però, ens desviem en una bifurcació per una escletxa anomenada roca esqueixada.
Saltem a la pista de Sant Llorenç de Morunys al santuari de Lord. Podem visitar aquest interessant monument i després anar per un sender cap a l'esquerra, creuar un torrent i anar planers sobre un camí empedrat. Per últim, ja baixem per la carretera de Coll de Jou i la seguim per entrar al poble de Sant Llorenç de Morunys, final de la ruta.
Ruta de Pratformiu
Ruta paisatgística per fer en bicicleta tot terreny, amb una durada de 32,6 km, i que es pot fer durant tot l'any.
Comença l'itinerari al costat de la plaça del mur de Sant Llorenç de Morunys. Al cap d'un quilòmetre trobem l'ermita de Santa Creu d'Ollers, antiga església romànica construïda al segle XI. Deixem la carretera principal i agafem la carretera d'accés que es dirigeix cap al llogarret de la Pedra. Arribarem a una cruïlla de pistes. Si seguim la que va recta, arribem a l'església de Sant Sadurní, al nucli de la Pedra. Després ja s'agafa una pista que comença a guanyar alçada per un bosc de pi roig. Si seguim la pista principal, continuem pujant fins a arribar a la Collada de la Creu. Bon lloc per reposar i disfrutar d'una bonica panoràmica. Pròxima a aquesta collada queda la petita ermita del Roser. Abandonem la pista principal i en seguim una de secundària que comença en forta pujada resseguint el vessant de ponent de la serra de Pratformiu (1.284 m), llarga i fatigosa pujada pel terreny dificultós. Quan s'acaba la pujada, s'arriba al fil de la carena i es té una magnífica vista del pantà de la Llosa del Cavall. Seguint la pista arribem al punt més alt de la ruta (1.613 m). Aquí comença un ràpid i perrillós descens cap als plans de Pratformiu. S'ha d'anar amb compte. S'arriba a la part superior de l'esplanada de Pratformiu i, seguint la pista i després de passar per diferents cases, es travessa un petit pont i es comença a pujar en direcció sud per un terreny argilós. Després ve el descens, merescut, per la vall de la Corriu. Es passa pel costat del conjunt de Sant Martí de la Corriu, format per una casa senyorial i una petita ermita amb portalada gòtica. Al fons, en direcció a llevant, es veu encimbellat l'esvelt santuari de Puig-aguilar. Continua la baixada pel mig de boscos, on també trobem bonics miradors amb precioses vistes. Es passa pel nucli de Valls, deixant a l'esquerra l'ermita de Santa Maria de Valls. Ja es va acabant la ruta a l'arribar a la carretera que porta una altra vegada a Sant Llorenys de Morunys.
Ruta Serra de Busa
És una ruta paisatgística per fer en vehicle 4x4, que dura tot un dia (amb un interval de 40 minuts a peu) i que es pot fer durant tot l'any. La ruta comença i acaba a Solsona passant per la serra de Busa i per Sant Llorenç de Morunys.
En direcció a Busa trobem la parròquia de Besora, església del segle XVII amb un retaule barroc a l'altar major. Per allí també hi ha el castell de Besora, casal de pedra força ben conservat. A l'arribar al pla de Busa, podrem disfrutar d'una gran vista panoràmica: al mig del pla, la casa Rial i l'església de Sant Cristòfol; cap a ponent, el Cogul, el punt més alt de Busa (1516 m). Per un camí indicat arribem al cim del Capolat i del Capolatell, que va servir de presó dels soldats napoleònics. Després baixarem cap a Sant Llorenç de Morunys, on podrem visitar l'església romànica, el claustre i l'altar dels Colls.
La tornada es pot fer per la carretera del coll de Jou.
Pou de glaç
Ruta per fer en vehicle 4x4 i que dura tot un dia. És un itinerari només apte en èpoques estivals, que comença i acaba a Solsona, i que passa pel coll de Jou, pel pla de Bacies, pel forat de la Bòfia, per l'estació d'esquí Port del Compte, per les fonts del Cardener, per la Coma i la Pedra, per la font Puda i per Sant Llorenç de Morunys.
Mola de Nord
Des de Sant Llorenç de Morunys agafant la carretera de coll de Jou a 1,5 quilòmetres a l'esquerra trobem el rètol indicatiu. Cal seguir el camí fins al final de la pista. És una mola de roca conglomerada que s'aixeca entre Vilamala i la vall de Sant Llorenç. Té una alçada de 1.180 metres. A l'arribar-hi podem veure un gran canó que commemora les guerres carlines. Al cim de la muntanya hi ha el santuari de Lord.
La serra del Verd
Per apropar-se a la serra del Verd cal agafar la carretera de Sant Llorenç a la Coma i al quilòmetre 4,7 trobarem un trencall a la dreta. Continuarem per la pista fins a trobar una cadena que tanca el camí. Per poder disfrutar d'aquest indret es recomana fer excursions a peu, les quals ens permetran conèixer la flora, fauna i paisatge d'aquest lloc.
Forat de la Bòfia
Per accedir-hi cal arribar a coll de Jou i agafar la pista forestal que porta al refugi de prat de Bacies. Continuem per la mateixa pista fins darrere de la carena, i abans d'agafar la baixada, caminant 5 quilòmetres a la nostra dreta trobarem el forat de la Bòfia, un profund pou natural on la neu roman durant tot l'any. En altres temps aquest gel es portava embolcallat amb boll d'alfals fins al pou de Solsona i també a Barcelona, activitat que era una font d'ingressos per a la comarca. Actualment ja no se n'extreu glaç i només és utilitzat pels excursionistes per a fer-hi ràpels malgrat que hi ha una llarga escala de corda fixa. Des d'aquest indret tenim una meravellosa vista sobre la vall de la Coma. Seguint per la mateixa pista arribem a l'estació d'esquí de Port del Comte.
Bastets
Sortint de coll de Jou en direcció a Sant Llorenç de Morunys podem veure uns relleus esglaonats de roca anomenats els Bastets. En el quilòmetre 5,2 trobarem un petit aparcament des del qual es poden fotografiar i contemplar les vistes panoràmiques que ens ofereix aquest indret. Per disfrutar-ne plenament recomanem fer un recorregut a peu.
Vilamala
Pujant per la carretera de Solsona a coll de Jou (LV-4241) al quilòmetre 21,3 trobem font Fenerals a peu de carretera i un petit aparcament des d'on podem observar la fondalada de Vilamala.
Segons la llegenda que s'explica per aquestes contrades, diuen que Nostre Senyor va passar per aquest indret que antigament es deia Vilabona i no li van donar allotjament, només el van acollir en una casa que al dia següent era l'única que quedava dempeus, la resta va quedar sota la muntanya, tal com veiem avui en dia; i a partir d'aquell moment aquest indret s'anomena Vilamala.