François Ozon declara que és feliç mentre roda i deu ser ben cert si tenim en compte que en els darrers 25 anys ha fet 22 pel·lícules. Si no em descompto aquesta seria la novena que veig —amb una primera excel·lent "En la casa" (2012) que encara perdura en el meu record— i puc dir que gairebé sempre el seu cinema ha estat prou plaent, interessant i d'una destacada varietat.

"Mi crimen" vindria a ser una comèdia lleugera ubicada temporalment als anys 30 on dues noies amb treballs precaris han de compartir un petit piset de París. Madeleine és una actriu que vol ser una estrella de la interpretació mentre que Pauline és una advocada que es va obrint pas dins el complicat món de les lleis. L'actriu es converteix en la primera sospitosa d'un assassinat mentre la Pauline intentarà defensar-la, o potser és millor no fer-ho?. A partir d'aquest moment comencen tota una sèrie d'enredos on apareixerà a una decadent diva del cinema mud.

Si el director és feliç quan roda podem confirmar que les tres protagonistes principals també ho són amb una connexió d'aquelles que captiven. En una primera part destaquen les dues noies interpretades per una Nadia Tereszkiewicz estel·lar en el paper de Madeleina i una encertadíssima Rebeca Marder fent d'advocada. A la segona meitat apareix una magistral Isabelle Huppert perfilant el singular personatge d'Odette, una actriu en hores baixes que ens recorda a la Cruella de Vil —amb els dàlmates inclosos.

F. Ozon encerta plenament en el to i el ritme al donar-li un aire de vodevil desenfrenat, amb uns diàlegs endimoniats i ben lligats, unes situacions divertides i ben travades i una sana intenció de transmetre un humor amb molt d'enginy sense arribar a ser rebuscat. També encerta en afegir un ajustat missatge d'empoderament feminista i en homenatjar al cinema i el teatre de l'època tot embolicat dins una cuidada ambientació i una fotografia colorista ben adaptada al gènere.

Cinema basat en una antiga obra de teatre que ens captiva i ens entreté a partir d'una realització impecable actualitzada al present i unes magnètiques interpretacions de tot el conjunt actoral. (7,5)