El Bullidor, un petit racó que viu entre l'encant medieval i els costums actuals

En aquest indret, també hi havia una creu renaixentista construïda entre 1538 i 1546, restaurada l'any 1992, que es troba avui dia a la plaça de l'Església de Barbens, on es va guardar durant la Guerra Civil per evitar que fos destruïda.

Si continuem recorrent el poble, trobem l'antiga baronia, una casa senyorial, en l'actualitat habitada i en reformes per una família de dissenyadors amb els quals hem pogut endinsar-nos una mica més dins el seu llegat. Es diu que l'any 1487, el cavaller Dalmau de Copons n'adquirí la senyoria, que més tard passaria a les mans dels Massot (que aconseguiren el títol de barons del Bullidor) i dels Dalmases. I amb els ulls tancats seguim avançant segles i segles entre cavallers, barons i senyors de gran poder adquisitiu i ens imaginem la seva manera de viure, de vestir i de fer.

Continuant la visita al petit nucli, observem les cases contigües, apreciant el que van ser els molins d'oli i vi, un a cal Jacques i l'altre a cal Pinós. I arribem a Cal Valls, on hi ha la Tina, una bota de fusta gegant, que impressiona a simple vista, que ha servit de lloc de reunió per a una colla d'amics nascuts a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, a més d'altres celebracions locals.

Actualment, el Bullidor és un nucli viu, que serveix de magatzem agrícola a molts pagesos que hi treballen les terres i que està habitat per dues famílies que gaudeixen allí de la pau i tranquil·litat que si respira, entre la història dels nostres avantpassats medievals i els costums d'avui dia.

A LLEIDA.COM, fascinats per aquest racó amb encant hem volgut aprofundir parlant amb una família que va viure durant 20 anys en la casa senyorial del Bullidor i amb els actuals residents d'aquesta. Dues famílies que ens apropen a la història més actual d'aquest petit nucli des de la seva pròpia experiència.

Rita (antiga habitant):

Quants anys vas viure al Bullidor?

Vaig viure-hi amb la meva família durant 20 anys, érem el meu pare, la meva mare i jo, ara en fa tres que la casa ja no és nostra.

Per què us hi vau traslladar?

Els meus pares volien marxar de Barcelona per estar en un lloc més tranquil i apartat, de tal manera que el Bullidor era perfecte pel que estaven buscant.

Saps quants habitants tenia el Bullidor en aquell moment?

Sí, en aquell moment érem 5 habitants, la meva família i un altre matrimoni, que hi va viure menys temps que nosaltres.

Què és el que t'agradava més de viure allí?

Els jardins de la casa on vivíem, n'hi havia una a cada costat de casa concretament. Era un racó especial on m'agradava passar llargues estones, recordo que hi venien molts gatets i els donàvem menjar. Era on fèiem totes les trobades familiars i també les meves festes d'aniversari quan era petita, era un espai de reunió on tinc molts bons records.

Hi has tornat de visita?

Quan encara hi vivien els meus pares hi tornava molts caps de setmana, ara només hi he tornat una vegada per veure com avançaven les reformes dels nous habitants.

Per quin motiu us vau traslladar a un altre lloc?

Jo vaig marxar a viure a Barcelona, pels meus estudis universitaris i m'hi he quedat per feina. A tot això, als meus pares que ja són grans, se'ls quedava la casa massa gran i se'ls feia difícil de mantenir, ells ara viuen a Verdú.

Quins són els avantatges i desavantatges de viure en un municipi tan petit com el Bullidor?

Doncs els avantatges per mi són sens dubte la tranquil·litat, la intimitat i la pau i desconnexió que transmet. Pel que fa als desavantatges, et diria la necessitat de vehicle per a tot i la falta de recursos.

Oriol (habitant actual):

Quants anys fa que vius al Bullidor?

Nosaltres vam arribar aquí fa tres anys i hi vivim la meva dona, la meva filla i jo.

Per què us hi vau traslladar?

Ens agrada aquest estil de vida, sobretot per la nostra filla, creiem que hi té millor qualitat de vida. Vam arribar al Bullidor quan ella tenia 9 mesos, i ara ja té quatre anys. Ho vam fer una mica per ella i també perquè la feina de la meva dona i la meva ens ho va permetre, nosaltres som dissenyadors d'interiors i treballem des de casa, de tal manera que teníem la llibertat d'anar a viure on volguéssim.

Quants habitants tenia el Bullidor en el moment que vau anar-hi a viure?

Quan nosaltres hi vam arribar només hi havia la parella als quals vam comprar la casa, i una altra parella, que encara hi són avui dia com nosaltres.

Què és el que més t'agrada de viure aquí?

M'agrada la tranquil·litat i la qualitat de vida.

Algun racó especial al qual t'agradi anar sovint?

La casa on vivim. Aquí hi ha tres cases i nosaltres vivim al que va ser la baronia de l'antic municipi del Bullidor, la qual estem reformant a poc a poc.

Coneixes el patrimoni històric del Bullidor?

Ens hem anat informant pel nostre compte, sobretot a través del boca a boca.

Sabem que el Bullidor comença com un petit castell, en el qual tal com era tradició antigament s'hi comença a edificar als voltants, convertint-se en un municipi. Més endavant, es diu que es va construir l'església sobre una part d'aquest castell.

Per altra banda, la casa on vivim, tal com et comentava abans, és l'antiga casa del baró, Cal Jaques en l'actualitat. Davant de casa, encara s'hi troben unes voreres centenàries on hi havia el molí i forn de pa.

Passats els anys, es van anar tirant a terra diferents edificis i també les arcades d'entrada i sortida del poble, perquè pogués passar la nova maquinària agrícola.

Actualment, podríem dir que de cases antigues en peu només en queden dues.

Així tota aquesta informació és gràcies al boca a boca?

Sí, el que sabem i això sí que està documentat, és que aquesta casa durant un temps va ser un refugi de bandolers. El baró els donava amagatall aquí casa, arribaven per l'antic camí reial, no gaire lluny d'aquí, i els protegia a canvi d'una part del botí.

I amb els anys, aquesta casa ha anat canviant de noms, en època històrica més recent, els seus propietaris se'n van voler anar a fer les Amèriques i es van vendre totes les terres, que des de llavors van quedar separades de la casa. Pensa que abans amb aquesta casa li pertanyien més de 200 hectàrees de terra, era molt important. A conseqüència d'aquesta divisió, la casa va quedar en desús durant anys, fins que una parella la va voler arreglar per fer-ne negoci i al cap del temps la van vendre als antics propietaris, que també heu entrevistat, als quals nosaltres els hi vam comprar.

Ara nosaltres el que fem és continuar reformant-la, per intentar mantenint viva la seva història.

Quins són els desavantatges de viure en lloc tan petit i amb tan pocs habitants com el Bullidor?

No te'n sé dir molts de desavantatges, com a molt, el de les escombraries, no tenim contenidors i hem de llençar la brossa a Barbens, així i tot, és una cosa lògica perquè hi som ben poquets vivint.