És una petita serra del prepirineu sud-occidental lleidatà enclavada dins de la comarca de la Noguera, al municipi d’Àger. El seu punt més elevat és el Puig de Millà de 1.025 m d’alçada.
Se situa molt a prop del límit amb l’Aragó, entre el pantà de Canelles (Noguera Ribagorçana) i la bonica i espectacular Vall d’Àger que s’estén als peus del Montsec d’Ares. Es troba en una zona poc poblada i esquerpa del terme, molt a prop del petit poblet de Millà, que li dóna el nom. Les aigües que davallen d’aquesta serra van a parar a la Noguera Ribagorçana.
És important destacar que la seva falda occidental presenta una abrupta caiguda cap a aquest riu, de tal manera que en 1 km de recorregut el desnivell és de 500 m, i d’aquests els 100 primers se salven mitjançant una espectacular paret gairebé vertical.
La serra pertany a l’espai natural protegit dels Vessants de la Noguera Ribagorçana.
Etimologia
Millà: S’ha proposat per a aquest topònim les mateixes teories que per al Milà (Ocell rapinyaire) i, a més, la que troba l’origen en la paraula mill, planta herbàcia.
Mitologia
CASTELL DE TORRALL
Segons conta aquesta llegenda, el castell de Torrall s’havia aixecat al terme d’ Àger, prop de la cova dita encara de Torrall. S’hi van fer forts els Cristians en temps de la invasió agarena. Entre el castell i la cova es van refugiar les dones, la mainada i els vells que no podien prendre part a la lluita, mentre que els homes joves i valents es van estendre pel país per guerrejar amb la moraima. Sabedors els sarraïns que els del castell no eren gent forta, el van assetjar pensant retre’l per la fam. Els dies passaven i els pobres assetjats acabaven els queviures. Llavors se’ls va acudir d’alimentar tan be com van poder la darrera vaca que els quedava i, ben grassa i rodona, la van estimbar un dia muntanya avall perquè anés a parar al campament sarraï. Quan els musulmans van veure aquella bèstia tan grassa van creure que els assetjats devien disposar encara de moltes provisions, amb la qual cosa van decidir aixecar el setge. I així van salvar-se els refugiats, que ja estaven a les ultimes.