Alfés
- Maracas Lleida Més informació
- Inmobiliaria Motormobil Lleida Més informació
- VITHAS LLEIDA Tàrrega Més informació
- Centre Integral PsiCo Lleida Lleida Més informació
- Macdonal's Lleida Més informació
- PONENT 2002 Lleida Més informació
- GRUP ACCÉS Lleida Més informació
- AQUALIA Almacelles Més informació
- MUSEU DE L'AIGUA Lleida Més informació
- CLÍNICA PODOLOGIA ARES YUGUERO Lleida Més informació
Pàgines
Aeròdrom d'Alfés
Ajuntament d'Alfés
CEIP Alfés
Consultori mèdic
Llar de jubilats d'Alfés
Associació Cultural Grallers d'Alfés
Grup de grallers i tabalers creat al 2009 per un grup de joves del poble amb inquietuts musicals. Actualment està format per 10 músics.
El seu repertori és basa en el folclore català amb temes clàssics i però també amb alguna incorporació contemporànea.
La seva activitat són les cercaviles de festa major, tant a Alfés com pels pobles del voltant, així com els concerts i balls de gralles. Darrerament i amb la intenció de crear un planter per al poble, s'ha creat una petita escola de música tradicional amb la gralla i el tabal com a instrument d'ensenyança.
Associació Cultural la Dalla
L'any 2006, una colla d'amics va tenir la pensada de crear una associació cultural per fomentar, vetllar i organitzar els actes festius, folclòrics i tradicionals del poble. Ara ja són més de 50 els amics que s'han sumat a la iniciativa i cada any són més i millors els actes que "la Dalla" organitza.
Associació de Mares i Pares d'Alfés
Associació de caçadors d'Alfés
Associació de dones La Timoneda
L'associació de dones "la Timoneda" és una associació sense ànim de lucre que va neixer l'any 2002 per donar resposta a les inquietuts i les sensibilitats de les dones del poble, ara, quatre anys més tard, són gairebé un centenar de dones les que s'han apuntat a la associació.
Associació de jubilats Sant Sebastià
És una entitat sense ànim de lucre que agrupa la majoria de la gent gran del poble, la seva funció és la de reunir els seus socis cada tarda per fer la partideta i de tant en tant organitzar alguna sortida i algun ball de tarda.
Club Esportiu Alfés
El club de futbol d'Alfés és un dels clubs més antics i amb més história de la comarca, va neixer l'any 1929 i després d'una aturada no desitjada, va reapareixer amb molta força l'any 1991 arrivant a guanyar la copa Pacheco. Actualment, el club té una branca masculina que juga a tercera territorial grup 21 i un equip femenina que està a segona grup 5.
Actualitat i notícies a Alfés
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Línia regular d'Autocars i Trens ATM LLEIDA:
- Línia 119: Lleida - Juncosa de les Garrigues
- Línia: Alcanó - Alfés - Lleida (Transport sota demanda)
A 3 km al nord-est de la vila, camí asfaltat des de la carretera d'Artesa de Lleida, camí des d'Alfés a l'altura de Vinfaro, s'hi ubica l'hàbitat de la rara espècie alosa dupont.
Distància a capital de comarca (Lleida): 13,2 km (16 minuts en cotxe).
Els ciutadans d'Alfés es diuen aufesins.
La seva gastronomia destaca per la tradicional catxipanda, l'oli d'oliva i les orelletes.
El topònim ve de l'àrab: “al-fahs”: “el camp de conreus”. L’existència d’una fortalesa sarraïna i l'abundant ceràmica trobada als voltants denoten l’origen àrab de la població. En el conveni que el 1120 van signar Avifelel i el comte Ramon Berenguer III, figura, entre d’altres fortaleses, el castell d'Afesta, que podria correspondre a Alfés. Però les primeres notícies segures són posteriors a la conquesta cristiana del sector (apareix com a límit de Vinfaro en una escriptura del 1197), i inicialment fou de la senyoria del capítol de la catedral de Lleida. La repoblació fou feta a través de cartes de canonges lleidatans que aviat cediren els seus drets dominicals a senyors laics. Així, el 1251 n'era senyor Arnau de Sanaüja, senyor de les Borges Blanques i constructor del palau que havia d'esdevenir la Paeria de Lleida, i la senyoria continuà en aquesta família fins a la mort (1342) de Pere de Sanaüja, darrer senyor de les Borges.
Joan Borriac àlies Sescomes (parent del difunt bisbe Arnau Sescomes), rebé els llocs d'Alcanó i Alfés (era ja senyor de Saidí). De l'any 1365 al 1370 figura sota el domini de Borriac i, a la mort dels esposos Borriac, retornà al capítol de Lleida (l'arxiu capitular conserva molts registres sobre el poble). Tenia molta anomenada la pedrera d'Alfés i el 1472 el mateix capítol autoritzà a treure'n pedra per a restaurar l'església de Sant Llorenç (molt castigada al setge del 1464). La senyoria continuà essent del capítol de Lleida fins el 1836 (formà part de la vegueria i del corregiment de Lleida) i el 1835 li foren incorporats els termes de Vinfaro, la Manxa i Torrepicona. Pel que fa a Vinfaro, es tracta d’una masia i antic poble del municipi d'Alfés, al N del terme, a la dreta del riu Set. Ha perdurat fins al s XX una interessant creu de terme, gòtica, i les restes de l'antic castell de Vinfaro, del qual depenien els termes de la Manxa i de Torrepicona. Aquest lloc, que havia pertangut als Romeu de Lleida i als Montagut de València, fou adquirit el 1516 per la família Remolins, i el 1628 passà als Riquer, marquesos de Benavent. Al començament del s XVIII ja era despoblat. Pel que fa a l’escut, les claus signifiquen la custòdia dels habitants que vivien al nucli antic del casc urbà, al carrer de la Vileta, situat a la part més alta de la població.
Hilari Guiu Sentis Alcalde | |
Josep Lluís Sans Quintana | |
Veni Ros Abelló | |
Lluís Enrique Sentis Masot | |
Albert Gispert Guinjoan | |
Jorge Bergua Carreras | |
Agusti Prim Flix |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Aeròdrom d'Alfés
L'Aeròdrom d'Alfés fou un camp d'aviació situat dins del terme municipal d'Alfés. S'utilitzava principalment per a l'aviació esportiva i privada; així com a escola de vol.
Església parroquial de Sant Pere
Interessant edifici romànic de tres naus, amb absis semicircular, decorat amb mènsules bellament esculpides. A la guerra es va perdre un retaule de gran interès.
La Vileta
Situada al nucli antic de la població: és una antiga fortalesa que manté la configuració de la vila closa. A l'est, cases amb l'estrella de David al dintell, que denota la presència jueva en aquesta línia. A l'oest hi havia els habitatges àrabs.
Ermita de Sant Salvador
Ermita votiva amb un portal adovellat. Es va enfonsar el 1991. S'ha reconstruït amb èxit conservant-ne la façana.
Restes del castell de Vinfaro
Rudimentàries. S'hi troba una cova. A la base est del tossal es pot contemplar una gran masia típica que a l'alta edat mitjana formava part dels dominis eclesiàstics del cardenal Remolins.
Restes arqueològiques d'Alfés
Situades al marge dret del riu Set, a 2 quilòmetres abans d'arribar a l'altura de la població. Han estat declarades Patrimoni de la Humanitat.