Bossòst
Bossòst
Bossòst està situat a la vall del Garona, a la zona axial pirinenca en un terreny molt muntanyós, accidentat per contraforts de la serra que separa la Val d'Aran de Luchon (França). És una vila i municipi de la Val d'Aran, situat al terçó (circumscripció territorial aranesa) Quate Lòcs.
La vila està situada en una de les poques zones planes de la Val, cosa que, juntament amb la proximitat de la frontera amb França, ha marcat la vida econòmica dels seus habitants. Actualment la principal activitat és el turisme.
Dades referides a l'any 2021
- CÁRNICAS ORDÓÑEZ Vielha E Mijaran Més informació
- Museu de la Vall d'Aran Vielha Més informació
- Mòla de Salardú Salardu Més informació
- HOTEL ALBARES Vielha Més informació
- Fàbrica de la Llana Vielha Més informació
- Ecomuseu çò de Joanchiquet VilamÒs Més informació
- Mina Vitòria VilamÒs Més informació
Ajuntament de Bossòst
Aubèrja Era Garona
Bombers de Bossòst
Camp de futbol Municipal de Bossòst
Club de rafting Deportur
Complex esportiu Bossòst
Farmàcia de Bossòst
Guàrdia Civil de Bossòst
Oficina d'Informació Turística de Bossòst
Oficina de Torisme
Pavelló Municipal de Bossòst
Club de Ràfting Deportur
És un club privat esportiu.
Actualitat i notícies a Bossòst
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
A Bossòst s'hi pot arribar, venint de Lleida, a través de la N-230, que passa per la capital, Vielha. Un cop a Bossòst, seguint la N-230 arribarem a Les, Bausen, Canejan i a la frontera francesa. Des del municipi en surt la N-141 que ens porta, en pocs minuts, a la frontera occidental francesa, a la ciutat de Luchon.
Distància a capital de comarca (Vielha e Mijaran): 15,8 km (16 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 176 km (2 hores, 31 minuts en cotxe).
La vila aplega pràcticament tota la població del terme municipal i constitueix un actiu centre comercial i turístic afavorit per la proximitat de la frontera francesa.
Va ser terçó i batllia de la Val d'Aran, que al segle XIII comprenia: Bausen, Canejan, Les, Bossòst, Arres, Vilamòs, Arró, Begós, Benós, Sentels i Sant Vicenç. Estava subdividit en els terçons o sesterçons de Lairissa i de Bossòst, també Quate Lòcs.
Amador Marqués Atés Alcalde | UA-PSC-CP |
Maria Angeles Medan Noguera | UA-PSC-CP |
Jaime Delseny Garcia | UA-PSC-CP |
Alex Peiró Moga | UA-PSC-CP |
Guillermina Roman Guri | UA-PSC-CP |
Antonio Sanglada Barés | UA-PSC-CP |
Maria Antonia Ruiz Juan | UA-PSC-CP |
Maria Jesus Safont Delaurens | CDA-PNA |
Eric Codina Chacon | CDA-PNA |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església de l'Assumpció de Maria de Bossòst
Del segle XII. La porta, oberta en el mur nord de l'església, amb els capitells del costat esquerre mirant al portal. El campanar s'eleva al costat de la porta, és independent del poble i es compon de tres cossos. El portal està format per tres arcs llisos en degradació, sostinguts per columnes coronades de formosos capitells historiats.
Santa Eulàlia de Casteràs de Bossòst
Ruïnes de l'església romànica de Santa Eulàlia. Actualment en resta la part del mur de tramuntana, amb el sector nord de l'absis i part del mur meridional. El llenç de migdia és el que es conserva millor, amb una alçària de gairebé 3 metres. L'església era d'una nau amb absis. La porta, que devia estar al costat de ponent del mur de migdia, ha desaparegut, ja que en aquest sector el mur està completament enderrocat.
Castell d'era Castèra
Restes d'una torre rectangular medieval.
Soala Casteràs
L’itinerari ens acompanyarà fins als dominis del Senyoriu de Bossòst, el Castell de Bossòst, un punt estratègic per controlar el pas d’enemics i comunicar-se visualment amb altres castells o torres de vigilància de l’entorn. Des del castell es domina tota la població i les seves terres, així com les 7 capelles que protegeixen el territori, i a més, a la rota trobarem les restes de l’ermita més antiga a la entrada de la Cova de Bossòst, Soala Casteràs
Rutes protectores
Ens trobem en Eth Grauèr, la nova avinguda del passat segle, que ha estat sempre el punt de trobada i el safareig al Garona de les cases del poble, abans tancades al riu i ara, des de l'obertura de les fronteres en 1948, l'arribada del turisme i el condicionant d'aquesta nova avinguda com a N-230, oberta al Garona com botigues i centre turístic de la vila. Paral·lela al Carrer Major, antic Camí Reial, hi havia el molí i els dos ponts de la Garona per passar a la Lana i al Bocard, ara àrea esportiva del poble. Aquí trobarem la bonica llegenda les sis capelles
Aran Park
Recorregut de gues hores on es podran observar animals en semillibertat. Es podran veure óssos, linxs, llúdrigues, llops, marmotes, voltors, cérvols o cabres salvatges.