Estamariu
Estamariu
El terme municipal, situat al nord-est de la comarca, s'estén des de la riba dreta del Segre fins a les serres d'Arcavell i de Benat i des de gairebé el barranc de l'Óssa, a ponent, fins al roc del Beneïdor, on limita amb el terme de Pont de Bar. Travessen el terme el riu de Bescaran i els torrents d'Estamariu i de les Carboneres o del Solà. Està orientat a migdia, amb magnífiques vistes de la serra del Cadí. El bosc l'ocupa en part.
- RIBES PORTA ADVOCATS La Seu D'urgell Més informació
- AUTOCARS BRUGULAT La Seu D' Urgell Més informació
- Dinosfera Coll De NargÓ Més informació
- Museu dels Raiers de Coll de Nargó Coll De NargÓ Més informació
- MUSEU DE LES TREMENTINAIRES Tuixent Més informació
- MUSEU MOTO BASSELLA Bassella Més informació
- VIATGES CADITOURS La Seu D' Urgell Més informació
- VIATGES CADITOURS La Seu D' Urgell Més informació
- Exquisitarium Oliana Més informació
- FARMÀCIA PURGIMON La Seu D' Urgell Més informació
Pàgines
Ajuntament d'Estamariu
Actualitat i notícies a Estamariu
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Distància a capital de comarca (La Seu d'Urgell): 10,2 km (16 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 139 km (1 hora, 57 minuts en cotxe).
El municipi va pertànyer al vescomtat de Castellbò, dins el quarter i la batllia de Castellciutat.
Pere Navinés Planes Alcalde | CiU |
David Orrit Masana | CiU |
Maria Dolors Navinés Canturri | CiU |
Jordi Picart Planes | CiU |
Joan Albiña Sancho | CiU |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
El Romànic
Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.
Ruta d'Estamariu
La ruta es fa a peu des de la Quera Nova fins a les ruïnes de l'antic monestir de Sant Vicenç de Pinsent. El camí, que surt vora la carretera N-260 davant mateix del restaurant La Quera, és dret i, per tant, cal fer-lo a poc a poc. L'esforç es veu compensat pel paisatge que es contempla de la vall del Segre i de la serralada del Cadí.
Església de Sant Vicenç (Estamariu)
Església romànica situada als afores del poble, vora la carretera que s'enfila cap a Bescarán. Constitueix un interessantíssim exemple de la implantació a Catalunya de les formes llombardes i les estructures basilicals. Va quedar sense culte fa molts anys i, posteriorment, es va esfondrar la coberta, que s'ha reconstruït al 1999.
De les tres naus originals que tenia l'edifici, actualment se'n conserven dos, les quals estan separades amb cinc arcs que arrenquen de quatre columnes cruciformes. A l'absis central s'obren tres finestres de doble esqueixada i a l'absidiola sud es pot veure el perímetre d'una finestra paredada. A la façana sud, on es troba la porta d'entrada, s'obren tres finestres de doble esqueixada. També és interessant el porxo d'entrada al recinte funerari.
Restes del monestir de Sant Vicenç de Pinsent
Només hi queden les restes d'aquest antic monestir, l'església del qual es va construir sota una balma.
Itinerari 1. Pel Baridà i l'Urgellet (Via Romànica)
L'itinerari passa per Sant Andreu d'Aristot, Sant Martí d'Ansovell, Sant Vicenç d'Estamariu, Sant Martí de Bescaran i Santa Maria de les Peces.
L'església de Sant Andreu d'Aristot és documentada per primera vegada el 1312, encara que es va construir el segle XII. És un edifici d'una nau coberta amb volta de canó. L'absis, semicircular i obert a la nau mitjançant un arc presbiterial, te dos finestres.
L'església de Sant Martí d'Ansovell està documentada ja l'any 1037. Església d'una sola nau de planta rectangular, amb absis llis semicircular. Està molt mal conservada.
Sant Vicenç d'Estamariu és un dels primers exemples de la implantació de les formes llombardes i de les estructures basilicals. De les tres naus que tenia, se'n conserven dos. Està mal conservada, però existeix un projecte de restauració.
De l'antiga església de Sant Martí de Bescaran només resten el campanar de planta quadrada i sis pisos d'alçada, dels quals, els dos primers no tenen finestres, el tercer en té quatre en forma d'espitlleres i als tres pisos superiors s'obren dos finestres geminades a cada façana. Aquest campanar, per les seues característiques, és un destacat exemple de torre d'estil llombard.
L'església de Santa Maria de les Peces, a Alàs, és documentada des del 1077. La volta de canó original ha sigut substituïda per una altra amb encavallada i cabirons de fusta. Presenta un bon estat de conservació.