Ivars d'Urgell
Ivars d'Urgell
El terme municipal d’Ivars d’Urgell és al sector nord est de la comarca, ja al límit amb l’Urgell, del qual se segregà per formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell. És de forma apaïsada, amb una llenca estreta de terreny que s’infiltra entre l’enclavament del Tarròs (Tornabous) i el municipi de la Fuliola. Limita al nord amb el terme de Penelles (Noguera), la Fuliola i l’enclavament Tornabous, ambdós pertanyents a l’Urgell; a llevant amb els de Barbens i Bellpuig (Urgell); a migdia amb els de Castellnou de Seana i Vila-sana; i a ponent amb el de Linyola.
El terreny d’aquest municipi és solcat per reguers, i la depressió més profunda i important és l’espai on hi ha l’estany d’Ivars. Els sòls són graverosos als terrenys més elevats i de composició compacta o argilosa a les parts fondes. Les aigües subterrànies que circulen a poca profunditat afloraven, antigament, en algunes fonts; actualment només en raja una que es troba al peu del camí de Tàrrega, aproximadament a 1 km de la població.
Nucli | Habitants |
---|---|
Ivars d'Urgell | 1434 |
Vallverd | 260 |
La Cendrosa | 20 |
Montalé | 2 |
Dades referides a l'any 2021
- NO SURRENDER FESTIVAL Vilanova De Bellpuig Més informació
- HIDROCAR Vila-sana Més informació
- Escuderia Mollerussa Mollerussa Més informació
- CAL VALLS Vilanova De Bellpuig Més informació
- Teatre L'Amistat Mollerussa Mollerussa Més informació
- Euroneteges I Logística Mollerussa Més informació
- LA TEULERIA DE LINYOLA Linyola Més informació
- NOUS DE PALAU El Palau D’anglesola Més informació
- PETROLIS Mollerussa Més informació
- Gastrosaraus by Red Peppers GolmÉs Més informació
Pàgines
Ajuntament d'Ivars d'Urgell
Aula Municipal de Música
Can Salvadó (casa rural)
Consultori mèdic municipal
Escola Mare de Déu de l'Horta
Farmàcia
Llar d'infants
Masia Cal Bola
Visites metge
AMPA 'Mare de Déu de l'Horta'
Agrupació Sardanista 'Club Joventut Recull'
Agrupament 'Escolta Ivarsenc'
Associació 'Amics de l'Horta'
Associació 'Amics de les Belles Arts'
Associació cultural Sant Miquel Arcàngel de Vallverd
Associació de Dones de l'Estany d'Ivars i Vallverd
Centre Cultural i d'Esbarjo
Club Atlètic Ivars (CAI)
Club Esportiu Ivars
Club Esportiu Ivars Futbol Sala Femení
Club d'Escacs d'Ivars
Club de Bitlles Ivars
Club de Bitlles Vallverd
Colla Gegantera i Grallera d'Ivars
Comissió de festes
Grup Recountry
Llar del Pensionista
Revista Coll-verd
Societat de Caçadors
Societat de Pescadors Esportius
Actualitat i notícies a Ivars d'Urgell
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Servei regular d'Autocars ATM LLEIDA:
- Línea 111: Barbens - Lleida
- Línea 302: Barbens - Tàrrega
Distància a capital de comarca (Mollerussa): 12,4 km (16 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 41,8 km (32 minuts en cotxe).
Ivarsenc i ivarsenca són els habitants de la vila.
Els orígens d’Ivars d’Urgell es remunten al segle VIII, en un moment en què el Principat estava sent envaït pels sarraïns. Els invasors es dispersaren i s’instal·laren per tot el territori, si bè preferentment es quedaren en els llocs reduïts que reunien una característica comuna: l’aigua. Així, en aquesta època, els musulmans van fundar tot de pobles que avui dia identifiquem gràcies al seu topònim Àrab, com Alguaire, Alcarràs, Alcoletge, Ivorra, Ivars de Noguera i Ivars d’Urgell. «Ivars» significa «terra d’aigua». L’aigua és, doncs, la causa primera de l’assentament dels musulmans en el poble d’Ivars i provenia de la font de Santa Maria, ubicada al Camí dels Pouets, tot omplint les basses del poble, que, si bè no n’hi havia prou per convertir al regadiu els camps de la zona, si que n’hi havia suficient per a la irrigació l’horta d’Ivars, que abarcava un bast territori. Tambè s’ha apuntat un altre possible motiu de la fundació d’Ivars, i és la presència del gran estany que, degudes les seves contínues dessecacions, proporcionava sal, si bè no s’ha pogut demostrar que els Àrabs l’explotessin.
Ermengol IV, comte d’Urgell, conquerí Ivars d’Urgell als sarraïns, esdevenint aquest poble l’últim en ser ocupat en l’activitat reconqueridora del comtat d’Urgell, que topà amb el de Barcelona al sud. Ermengol atorgà Ivars al Capítol del Bisbe d’Urgell. La primera referència de l’Ivars reconquerit és de l’any 1090, en què Ivars és qualificat de «quadra». En una torre o casa forta s’hi devia instal·lar un personatge de cert rang encarregat de la colonització del territori, tot repartint alous entre els habitants i protegint-los, a ells i al territori, de qualsevol atac. Així doncs, per mor de possibles ràtzies dels sarraïns, es varen edificar torres o castells als emplaçaments reconquerits per tal de resistir millor un atac de semblants característiques.
La primera referència històrica de l’existència del castell d’Ivars la trobem al tombant del segle XI al XII, quan Guillem Arnau, ardiaca del Bisbat d’Urgell i futur bisbe, cedeix a la canònica de Santa Maria de la Seu tot el seu patrimoni familiar, incloent-hi el castrum d’Ivars. En mès d’una ocasió, el fet d’estar a tocar del senyoriu dels Anglesola provocà maldecaps al Capítol d’Urgell. Sembla que per tal d’acontentar als Anglesola, el bisbe d’Urgell i els canonges de la Seu, cediren a Arnau Berenguer d’Anglesola el feu del castell d’Ivars, tot i que es reservaven per a ells dues terceres parts de la dominicatura dels alous per l’obra de Santa Maria de la Seu, mentre que la restant seria per al feudatari i els castlans. Anys desprès, sembla que els Anglesola es volgueren fer amb el complet domini d’Ivars, cosa que provocà que es demanès la intervenció del papa Alexandre III en favor del Bisbe d’Urgell, que amenaçà amb excomunicar al senyor d’Anglesola si no tornava el que devia al Bisbat.
Des de la Reconquesta fins a les acaballes del segle XVIII, Ivars d’Urgell fou dominat territorialment i jurisdiccionalment pels canonges de la Seu d’Urgell, i esdevinguè un poble primordialment eclesial.
JOAN CARLES SÁNCHEZ RICO Alcalde | |
TONI COSTA PEDRÓS | |
BERNAT RAMON PEDRÓS | |
MIREIA GARCÍA QUIÑONES | |
PAU OLIVARES SANZO | |
MONTSERRAT COMA RIBERA | |
FRANCESC XAVIER PEDRÓS RODÉS | |
JACINT PLANELL PEY | |
JORDI PIFARRÉ SAAVEDRA |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Ermita de la Mare de Déu de l'Horta
Segons la tradició, en aquest indret un pastor de Barbens va trobar la imatge d'una Mare de Déu. El primer temple data del segle XIV, però l'edifici actual és de la segona meitat del segle XVII. Consta d'una nau coberta amb volta de llunetes, absis cobert amb una gran petxina i campanar de torre octogonal adossat a la façana. Fent cantonada amb aquesta hi ha l'antiga casa de l'ermità, amb un porxo d'arcs de mig punt. La façana és bastida amb pedra fins a l'alçada del portal. Aquest és senzill, rectangular, ornat amb una motllura.
La Mare de Déu de l'Horta té una gran tradició a la contrada. La processó de l'any 1825 va congregar feligresos de més de quaranta pobles de la comarca.
Parc de l'Ermita
Al costat de l'ermita trovem el Parc de l'Ermita. Es un parc que envolta el santuari. Podem trobar una petita bassa amb anecs, gallines i galls d'indis. Hi ha una gran explanada de gespa amb arbres que fan que aquest espai sigui idoni per passar-hi les estones lliures. A part també es un lloc que recull trovades gràcies a les seves taules i bancs que es troven al seu interior.
Dins de del parc de l'ermita i trovem el monument a la Maria Mercè Marçal, escriptora nascuda al vila d'Ivars d'Urgell. El monument consta d'una M feta de ferro envoltada de heura (nom de la filla de la poetesa). Al davant de l'estructura podem trovar una de les frases més conegudes de l'escriptora, "A l'atzar agraeixo 3 dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes revel". També podem visitar el monument al herois del 1714.
Església parroquial de Sant Andreu
Església de murs de carreu, orientada a l'est. Els suports són pilars i pilars amb pilastres adossades. Els arcs, inclòs el triomfal, són de mig punt. La coberta de la nau central és de volta de canó amb llunetes, la de les naus laterals és de volta d'aresta i la de la sagristia és de volta de canó.
Té tres naus i cinc trams. El cor es troba als peus, al costat de l'evangeli. Té quatre cossos i forma octogonal. Té campanar, amb balustrada i gàrgoles en forma de rostre als vuit costats de la torre. La portada està situada als peus. És d'arc rebaixat dovellat, amb pilastres adossades als costats, arquitrau, fris i cornisa. A la dovella central hi ha gravada la data de 1786. Sobre la porta hi ha una fornícula i una rosassa.
Estany d'Ivars i Vila-Sana
L'estany d'Ivars i Vila-sana recuperat a partir del 2005 té una superfície d'aigua de 126ha. Es tracta de l'estany interior de Catalunya més gran quant a dimensions i acull una important diversitat biològica.
Actualment es tracta d'una llacuna d'aigua dolça, tot i que el seu origen és endorreic. L'aigua d'entrada, arran del projecte de recuperació que s'hi ha executat, prové del canal d'Urgell i correspon a la mateixa quantitat que s'utilitzava per al reg de les finques existents abans de la recuperació. El desguàs de l'estany drena vers un afluent del riu Corb.
En bona part del seu perímetre la profunditat és molt baixa (< 1 m), de manera que proliferen les comunitats lacustres. Amb tot, la profunditat màxima no arriba als quatre metres ni la mitjana als 2m. Al llarg de l'estany s'hi van recrear illes amb diferents formes, pendents, alçades i emplaçaments que afavoreixen la fauna, especialment els ocells, amb punts de descans, alimentació i reproducció.
Ruta dels Canals de Regadiu
Amb un recorregut de 40 km, el tema d'aquesta ruta per fer en cotxe és la natura, l'agricultura de regadiu i el patrimoni. La ruta permet fer-se una idea del patrimoni arquitectònic de la zona i apreciar la productivitat d'una comarca que abans de la construcció del canal d'Urgell era una terra dedicada únicament a les pastures i al conreu de secà.
L'itinerari s'inicia a Mollerussa i continua per Sidamon, on es pot visitar l'església de Sant Bartomeu i el casc antic. A continuació, es dirigeix cap a Bell-lloc d'Urgell, on es pot visitar l'església de Sant Miquel, d'estil neoclàssic. La ruta segueix per Bellvís, on visitem l'església de l'Assumpció, d'estil neoclàssic, i els magnífics casals, també d'estil neoclàssic. Un altre lloc a destacar per visitar és el Museu d'Estris Antics de l'Agricultura.
Passant per diverses poblacions, ens parem a Ivars d'Urgell, i visitem el nucli antic del poble i el santuari de la Mare de Déu de l'Horta. Després ja s'acaba l'itinerari.