La Guingueta d'Àneu
Nucli | Habitants |
---|---|
Berrós Jussà | 11 |
Burgo | 5 |
Cerbi | 21 |
Dorve | 10 |
Escalarre | 26 |
Escaló | 68 |
Escart | 15 |
Estaron | 5 |
Gavàs | 17 |
Jou | 19 |
La Guingueta | 53 |
Llavorre | 8 |
Unarre | 16 |
- XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN Isona Més informació
- MUSEU DE GERRI DE LA SAL Gerri De La Sal Més informació
- ECOMUSEU DE LES VALLS D'ÀNEU Esterri D'Àneu Més informació
- Rafting Llavorsí LlavorsÍ Més informació
- XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN Guissona Més informació
- XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN TÀrrega Més informació
- XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN Lleida Més informació
- XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN Cervera Més informació
- SERRADORA D'ÀREU Àreu Més informació
- XARXA DE MUSEUS DE LES TERRES DE LLEIDA i ARAN Balaguer Més informació
Pàgines
Ajuntament de la Guingueta d'Àneu
Actualitat i notícies a La Guingueta d'Àneu
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Des de Sort, es pot accedir als nuclis d'aquest municipi per la carretera C-147 en direcció Esterri d'Àneu. Després de passar Llavorsí i abans d'arribar al pantà de la Torrassa, es troba Escaló i, al mateix pantà, la Guingueta d'Àneu. Fora de la carretera, a la dreta, es troben els nuclis de Berrós Jussà, Dorve, Llavorre i Burgo. A aquests últims és més fàcil accedir des d'Escalarre que està al final d'una carretera local que surt d'Esterri d'Àneu (al final de la comarcal C-147 des de Sort). Al nucli de Llavorre només s'hi pot accedir des d'Escalarre només a peu. En vehicle s'hi pot arribar des d'Esterri, i des del creuament cap a Burgo. A Gavàs, Cervi i Unarre, també s'hi arriba per la carretera local, però per una desviació cap al nord.
Distància a capital de comarca (Sort): 28,2 km (25 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 156 km (2 hores, 12 minuts en cotxe).
El poble es va establir al voltant d'un antic hostal, que li va donar el nom i va formar una petita caseria residencial i hotelera.
Jordi Pallé Cases Alcalde | |
Joan Ramírez | |
Isidro Ramon Palau | |
Montse Milan Moliné | |
Josep Antoni Cervós Costansa | |
Josep Castellarnau Masa | |
Albert Castellarnau Senpau |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Romànic al Pallars Sobirà
Fent un recorregut per la comarca ens trobem arreu importants monuments de l'art romànic. Donada la seua quantitat, farem una tria a tall d'exemple.
Des d'Esterri, riu amunt, una curta carretera porta a dos monuments remarcables. Sant Joan d'Isil, ben bé a la vora del riu i, una mica més al nord, al poblet d'Alòs d'Isil, la parroquial de Sant Llisser. Des d'Esterri, Pallaresa avall, a l'esquerra del riu, es troba aviat el santuari de Santa Maria d'Àneu i, passat el pantà de la Torrassa o de la Guingueta, a la mateixa banda però enlairat i assequible des d'un pontet, davant d'Escaló, el malmès però interessant monestir de Sant Pere del Burgal.
Tot baixant cap a Llavorsí trobarem un trencall a mà dreta que porta al poble de Baiasca, on es poden admirar les pintures murals de l'església parroquial de Sant Cerni (són les més antigues de Catalunya conservades "in situ") atribuïdes al mateix mestre de Taüll.
Des de Llavorsí és recomanable d'entrar a dos valls veïnes. La vall Ferrera, que posseeix mostres de preromànic i romànic escampades per tot el municipi d'Alins; la vall de Cardós, amb el majestuós campanar de Ribera de Cardós.
Tornant a la Noguera Pallaresa, riu avall, es passa per Sort, centre turístic i capital del Pallars Sobirà, i s'arriba aviat als peus del rogenc santuari d'Arboló, penjat damunt la riba esquerra del riu. Poc després, davant del pintoresc poble de Gerri de la Sal i de les seues salines, hi ha el bell edifici del que va ser monestir de Santa Maria.
Monestir de Sant Pere del Burgal a Escaló
Antic monestir benedictí amb importants restes de l'església del segle XI de tres absis a llevant i un a ponent (el major s'utilitza avui com a capella); en procedeixen notables pintures murals atribuïdes al mestre de Pedret i conservades al MNAC, amb sants i profetes, on apareix per primera vegada la figura del donant (Lucia "comitessa", comtessa del Pallars Sobirà a la fi del segle XI).
Santa Maria d'Àneu
Antic monestir benedictí, església del segle XI modificada, absis amb decoració llombarda; en procedeixen importants pintures murals conservades al MNAC, riques en policromia, amb els famosos àngels o serafins amb sis ales plenes d'ulls (símbol de la vigilància) envoltats per les lletres del Sanctus i amb tenalles a les mans amb carbons encesos (purificació d'Isaies) i rodes enceses, que semblen posteriors a les de Sant Pere del Burgal.