La Vansa i Fórnols
La Vansa i Fórnols
S'estén des del carener occidental de la serra del Cadí fins als contraforts de la serra del Port del Comte i des del Montsec de Tost, a ponent, fins a la serra Negra, a l'est. El territori està drenat pel riu de la Vansa i pel seu afluent per la dreta, el riu de Bona, a més del riu Fred, que hi conflueix per l'esquerra, i el riu de Ribanegra, que aflueix al Molí de Fórnols.
Nucli | Habitants |
---|---|
Adraén | 17 |
Colldarnat | 0 |
Cornellana | 26 |
Fórnols | 30 |
La Barceloneta | 14 |
Montargull | 1 |
Ossera | 19 |
Padrinàs | 8 |
Sant Pere | 8 |
Sisquer | 13 |
Sorribes | 38 |
- MUSEU DE LES TREMENTINAIRES Tuixent Més informació
- AUTOCARS BRUGULAT La Seu D' Urgell Més informació
- FARMÀCIA PURGIMON La Seu D' Urgell Més informació
- CERVESA ARTESANA DEL PIRINEU ViP Bellestar Més informació
- MUSEU MOTO BASSELLA Bassella Més informació
- MUSEU DE L'ESCOLA RURAL Castellar De La Ribera Més informació
- Exquisitarium Oliana Més informació
- VIATGES CADITOURS La Seu D' Urgell Més informació
- VIATGES CADITOURS La Seu D' Urgell Més informació
- Museu dels Raiers de Coll de Nargó Coll De NargÓ Més informació
Pàgines
Ajuntament de la Vansa i Fórnols
Actualitat i notícies a La Vansa i Fórnols
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Els nuclis del municipi estan repartits al llarg de les pistes que es troben entre Montant de Tost i Tuixén. S'hi pot arribar de tres maneres:
- des de la Seu d'Urgell, per la N-260 fins a Adrall. Després cal agafar la carretera C-1313 direcció Balaguer. Després de trobar una desviació cap a Tost, n'hi ha una altra cap a Montant de Tost.
- des de Balaguer passant per Ponts i Organyà per la C-1313 fins a la desviació cap a Montant de Tost.
- des de Solsona per la carretera local LV-4241 fins a Sant Llorenç de Morunys i després per la LV-4012 passant per la Coma fins a Tuixén.
Distància a capital de comarca (La Seu d'Urgell): 28,7 km (44 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 157 km (2 hores, 27 minuts en cotxe).
Antigament, el municipi es deia Lavansa; el nom oficial que ostenta actualment el va adoptar el 1973, quan li va ser annexionat el terme de Fórnols de Cadí.
Els veïns d'aquest últim es diuen fornolesos.
Durant l'època medieval, la Vansa va pertànyer al comtat d'Urgell i als Pinós i després va passar al capítol de la catedral d'Urgell, excepte l'antic terme d'Adraén, que era del vescomtat de Castellbò.
Josep Xavier Camps Torrens Alcalde | CiU |
Francesc Muixí Majoral | CiU |
Josep Mª Sisteró Pal | CiU |
Ma Teresa Casanovas Puigdemasa | CiU |
Irene Olga Tello Zamora | ERC - AM |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
El Romànic
Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.
Itinerari 8. Per les valls de La Vansa i Tuixén (Via Romànica)
L'itinerari comprèn les esglésies de Sant Just i Pastor de Cerc, Sant Julià dels Garrics, Sant Pere de La Vansa, Sant Esteve de Tuixén, Sant Jaume de Tuixén i Santa Maria de Josa.
L'edifici de Sant Just i Pastor de Cerc és d'una nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular amb volta d'un quart d'esfera.
L'església de Sant Julià dels Garrics està situada en un indret despoblat al costat del riu Bona; és un edifici d'una sola nau, una part de la qual està coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, mentre que la resta és de volta de canó de perfil apuntat amb reforçament de dos arcs torals. La decoració exterior és d'arcuacions llombardes. Per arribar a aquesta església s'ha de fer una bella excursió a peu.
Sant Pere de La Vansa es troba documentada per primer cop l'any 1031. L'edifici és d'una nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular, el qual presenta característiques d'una època més tardana a la de la resta del temple. De la construcció original es conserva només una finestra de doble esqueixada. Aquesta església és un clar exemple de l'arquitectura rural del segle XII.
Tot i un llarg procés de transformació, l'església de Sant Esteve de Tuixén conserva una part important de la seua construcció original. Ës d'una nau amb volta de canó i al seu interior es conserva una talla d'una marededéu policromada, de la segona meitat del segle XII o començament del XIII.
La capella de Sant Jaume de Tuixén apareix documentada ja l'any 993. L'edifici, situat a tocar del camí que va de Tuixén a Josa, és un edifici d'una nau coberta amb volta de fusta i capçada per un absis semicircular, que es clou, com l'arc presbiterial que l'uneix a la nau, amb una volta a carpanell. Aquesta construcció presenta una gran abundància de carreus de pedra tosca, ben escairats, disposats en filades uniformes i irregulars.
L'edifici de Santa Maria de Josa, situat al fossar del poble, és d'una nau coberta amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals de mig punt. L'absis, de base semicircular, s'obre a la nau per un plec que forma l'arc presbiterial, on actualment hi ha un retaule barroc.