Verdú
Dades referides a l'any 2011
- Torrons Fèlix Agramunt Més informació
- MOBLES ESCOLÀ Agramunt Més informació
- Teatre de Tàrrega TÀrrega Més informació
- Lo Pardal Agramunt Més informació
- RESIDÈNCIA GERIÁTRICA RIBERA DEL SIÓ Agramunt Més informació
- Aigües del Segarra Garrigues TÀrrega Més informació
- MUSEU DEL TORRÓ I LA XOCOLATA Agramunt Més informació
- IFR Lleida Més informació
- FERRETERIA EDUARD SEGUÍ TÀrrega Més informació
- AURA MODA Agramunt Més informació
Pàgines
Ajuntament de Verdú
Farmàcia
Galeria d'Art Cal Talaveró de Verdú
Museu Tresor-Arxiu Parroquial de Verdú
Museu d'Artesania Popular de Verdú
Residència d'avis St. Pere Claver
Residència d'avis "Mare Marcelina"
Actualitat i notícies a Verdú
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Des de Tàrrega s'hi pot arribar per la carretera local LV-2014 en direcció les Montblanc, però desviant-se a l'est per la carretera local LV-2101, que acaba a Montornès de Segarra.
Distància a capital de comarca (Tàrrega): 5,5 km (8 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 53,5 km (42 minuts en cotxe).
Els verdunins són els seus veïns.
La vila de Verdú és una de les més antigues de Catalunya; al seu entorn s'han fet troballes de cultures megalítiques, ibèrica i romana. Verdú va ser conquerit pel comte de Barcelona, Ramon Berenguer I, cap als anys 1055 o 1056. L'any 1072 el tenen la família Company i aquests, el 1081, la cedeixen a Guillem Bernat i la seua esposa Beatriu. L'any 1164 pertany a la família d'Anglesola. Berenguera d'Anglesola, al quedar viuda, se'n va anar a Vallbona de les Monges i és cofundadora d'aquell monestir. Mentre era allí, una gran riuada es van emportar la tercera part dels habitacles del "Vilar de Verdú". Berenguera es compadeix d'aquest fet i compensa els habitants cedint-los els terrenys perquè reconstrueixin les cases, això sí, demanant que, a canvi, ells s'encarreguin de la construcció de les muralles, les torres, els portals i fossars. Es firma el document "Carta de població" al 1184, on consta els noms dels habitants de Verdú com a entitat. Guillem III de Cervera, fill de Berenguera, per sufragar les despeses d'una croada a Jerusalem, empenyora a Poblet, l'any 1203, el castell de Verdú amb totes les pertinences. Al no poder retornar el manllevat, es fa l'escriptura de venda a favor del monestir l'any 1277. A partir d'aquí i fins al 1835 la vila es desenvoluparà integrada al monestir, en una democràcia parlamentària representada pels jurats i consell del poble. El batlle era nomenat per Poblet i exercia la tasca moderadora entre la població i el monestir.
Josep Mas Mas Carpi Alcalde | |
Georgina Procter Pané | |
Gemma Grustan Vidal | |
Ramon Cardona Colell | |
Maria Inmaculada Estadella Pont | |
Miquel Bonet Pericàs | |
Judit Niubó Cama |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Església parroquial de Santa Maria
Situada a la vora del castell, va ser edificada a partir del segle XIII i correspon a la transició del romànic al gòtic. La portalada romànica s'atribueix a l'escola lleidatana. L'interior guarda riques imatges, entre les quals s'ha de remarcar la talla gòtica de la Mare de Déu, del segle XV, en pedra policromada. A la nau dreta es troba la talla de la Mare de Déu del Roser, unes rajoles amb la representació dels Sants Misteris i una talla de sant Flavià (patró de la vila), obra de l'escultor Pere Marc. A la nau esquerra destaca l'altar de la Puríssima Concepció amb un retaule barroc, tallat en fusta policromada, obra d'Agustí Pujol (1626) i considerada com a l'obra cimera de l'escultura catalana del segle XVII; una mica més enllà, un notable Sant Crist a la creu, de finals del segle XIII, en pedra policromada. L'artista targarí Jaume Minguell va pintar al fresc l'actual altar major.
Castell de Verdú
Es tracta d'una edificació del segle XII, de propietat municipal, amb elements força destacables com la torre cilíndrica tan alta com les dimensions del seu perímetre. Fa 25 m d'alçada. El castell va originar el nucli de la vila. En els primers temps va tindre una funció defensiva i posteriorment, sota el domini del monestir de Poblet, va ser residència habitual dels abats quan s'estaven a Verdú. A l'interior, a la planta superior, hi ha una impressionant sala de recepcions, anomenada de l'abat Copons, la qual és un bon exemple del gòtic civil català. A la façana principal del castell hi ha un gran nombre de detalls corresponents als segles XVI I XVIII. Al soterrani hi ha el celler i un molí d'oli.
Casa de Sant Pere Claver
Va nàixer l'any 1580. Va ser un missioner jesuïta que es dedicava a la defensa i protecció dels esclaus negres al port de Cartagena de Indias a Colòmbia, on va morir l'any 1654. A la casa encara es conserva un trosset de biga on la seua mare s'aguantava tot fent forces perquè nasqués el seu fill.