Vilanova de Meià
Vilanova de Meià
Situat a la conca de Meià, s'estén als vessants meridionals del Montsec de Rúbies (1.684 m) i als septentrionals de la serra de Sant Mamet (1.374 m), entre la Noguera Pallaresa, a l'oest, i la riera de Montargull, a l'est; hi naix el riu Boix, que travessa el sector central del terme i drena la conca de nord a sud. El territori, molt muntanyós, l'ocupen en gairebé un 70% matollars i boscos d'alzines, roures i pins.
El terme està situat a 15 km d'Artesa de Segre i a 39 de Balaguer. De Lleida el separen 66 km i de Barcelona, 160.
La vila és a la dreta del riu Boix.
Nucli | Habitants |
---|---|
Argentera | 6 |
Boada | 7 |
Gàrzola | 53 |
Lluçars | 37 |
Santa Maria de Meià | 80 |
Tórrec | 47 |
Vilanova de Meià | 255 |
- Espai del TEATRE DE BALAGUER Balaguer Més informació
- OliCastelló Alsina CastellÓ De Farfanya Més informació
- QUIMEGA Térmens Més informació
- MOLÍ DEL PAU Os De Balaguer Més informació
- REBOST ELS VILARS Os De Balaguer Més informació
- CERFASA Balaguer Més informació
- VIATGES BAMBARA Balaguer Més informació
- CENTRE VETERINARI MONTSEC Balaguer Més informació
- Espai del TEATRE DE BALAGUER Balaguer Més informació
- Cudos Consultors Lleida Més informació
Pàgines
Actualitat i notícies a Vilanova de Meià
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Des de Balaguer, s'hi accedeix per la carretera comarcal C-1313 direcció la Seu d'Urgell. A l'arribar a Artesa de Segre, cal agafar la via local LP-9132.
Des de Tremp, s'hi arriba agafant la C-1412 i desviant-se primer per la L-912 i després per la L-913.
Distància a capital de comarca (Balaguer): 40,9 km (37 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 67,3 km (58 minuts en cotxe).
Els seus habitants es coneixen per vilanovins.
Aquestes terres estan poblades des de molt antic com ho demostren els enterraments megalítics en cista pirinenca del Bronze Mig-Final (1500-1200 aC); les pintures rupestres esquemàtiques; o les restes de l'Edat de Ferro (1500-900 aC). La història coneguda de la Coma de Meià comença, però, al primer terç del segle XI quan el comte d'Urgell infeuda aquesta vall a Guillem de Meià, després de foragitar els àrabs.
L'origen de la vila és l'antic poble de Meià, situat al turó que porta el seu nom, del qual solament resten les runes de les cases i del castell. El 1063 està documentat com a senyor del lloc Guillem de Meià, i el 1091 Guitart Guillem de Meià, el llinatge del qual està documentat fins al segle XIII. El 1227 ho era Ramon de Cervera, el 1233 Jaume de Cervera, i el 1035 la senyora del castell, vila i terme de Meià era la seua filla Dolça de Cervera. El 1312 Vilanova es va convertir en vila reial, a la qual el rei Jaume II va concedir privilegis perquè vinguessin nous pobladors. El 1330 Alfons el Benigne va crear el marquesat de Camarasa, dins el qual hi havia Vilanova de Meià, Castelló de Meià, Fabregada i quasi tota la Coma. Pere III el Cerimoniós va concedir, al 1374, a Vilanova el privilegi de celebrar una fira el dia de Sant Martí, origen de l'actual Fira de la Perdiu.
No es coneix l'època exacta en què al vessant sud del puig de Meià es va fundar el poble de Vilanova, però segurament fou a principis del segle XII si tenim en compte el document en què ja és citada l'any 1125 i alguns elements romànics força primitius de l'església parroquial. A finals del segle XIV (1395) tota la Coma fou assolada pel comte Mateu de Foix, que aspirava a la corona catalanoaragonesa a la mort de Joan I. El poble de Meià va ser totalment destruït i els seus habitants van baixar a Vilanova, que es convertí en la població més important.
Al 1426, Alfons el Magnànim empenyora Vilanova al Capítol de Canonges de la catedral de la Seu d'Urgell, que en seran els senyors jurisdiccionals fins a les desamortitzacions del segle XIX. En l'aspecte administratiu, fins al segle XVIII pertanyia a la vegueria de Lleida juntament amb Santa Maria, Gàrzola i Argentera; després, amb els Borbons, al corregiment de Lleida. Des del punt de vista eclesiàtic formava part del priorat de Meià.
Durant el segle XVIII sembla que Vilanova i tots els pobles de la Coma van viure una època de prosperitat econòmica que quedà estroncada, primer, amb la guerra del Francès i, sobretot, amb la primera guerra carlina, la dels set anys (1833-40), en què Vilanova va lluitar al costat dels lliberals i fou cremada i saquejada per les partides carlines de la comarca.
Xavier Terré Boliart Alcalde | ERC-AM |
Sinto Sala Batalla | ERC-AM |
Ramon Vila Rica | ERC-AM |
David Berral Torruella | ERC-AM |
Ivan Balagueró Masanés | ERC-AM |
David Vilana Ariaca | ERC-AM |
Ramon Sala Novau | ERC-AM |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Ruta d'Artesa i la Coma de Meià
Aquesta ruta permet retornar al passat descobrint castells, com el de Montsonís i el de Montclar; impressionants monstres del romànic a Cubells i a Vilanova de Meià i interessants troballes arqueològiques que podem admirar als museus d'Artesa de Segre i Baldomar.
La vall de Meià és coneguda com la coma de Meià i es troba entre l'angle que forma el riu Noguera Pallaresa al fondre's amb el Segre i el Montsec de Rúbies. El territori acull varietat de monuments, racons rics en fòssils i un seguit d'espais ideals per a la pràctica d'esports d'aventura.
Al fons de la coma i a peus del Montsec es troba Vilanova de Meià, repenjada en un monticle i coronada per l'església romànica de Sant Salvador, sobresortint per damunt d'un seguit de carrerons costeruts amb portals que fan patent la seua acollidora bellesa medieval. A Ponent hi ha Santa Maria de Meià, que conserva una bonica església, antic priorat benedictí fundat al segle XI.
També visitarem Alòs de Balaguer, vila que s'aixeca graonada al voltant d'una serra coronada per les restes notables del castell d'Alòs, d'origen andalusí. El poble conserva un tipisme singular gràcies a alguns carrerons i placetes antigues. A l'església de Sant Feliu hi ha dos importants retaules gòtics.
Passem després pel poble de Cubells, enlairat en un turó. Entre els seus monuments cal destacar una magnífica portada del segle XIII de l'escola lleidatana, a l'església de Santa Maria del Castell, on es venera una imatge de la Mare de Déu de la Llet.
Arribem seguidament a Montsonís, on es respira un aire medieval, com si el temps no hagués passat. El seu castell, acuradament restaurat, permet acollir entre les seues parets els visitants, que poden disfrutar d'un recorregut per totes les estances i veure representacions de l'època feudal, com el mercat medieval.
A Foradada, situada a l'abric d'una penya foradada que li dóna el nom, hi destaca l'església de Sant Josep. Dins el terme hi trobem els bonics pobles de Rubió, Montsonís i el santuari de Salgar, en un paratge màgic i pintoresc.
Per últim, visitem Artesa de Segre, població situada als peus del tossal del Castellot, que domina una fèrtil vall regada per les aigües del riu Segre. Hi destaca un casal anomenat la Granja, una plaça porxada, una església moderna i el museu arqueològic.