Ribera d'Urgellet
Ribera d'Urgellet
El terme municipal de Ribera d'Urgellet, situat al bell mig de la comarca, s'estén a banda i banda del riu Segre, des del riu de Pallerols, a ponent, fins al Montsec de Tost, al sud-est. Al nord, arriba fins a llindar amb el terme de la Seu d'Urgell i al sud acaba a la part baixa del riu de Lavansa. A més dels rius ja citats, drenen el municipi el riu de Tost i el tram final del de Castellbò, a més de diversos torrents. També hi passen els recs dels Quatre Pobles i de l'Olla i Segalers.
Nucli | Habitants |
---|---|
Adrall | 217 |
Arfa | 163 |
Les Bordes d'Arfa | 35 |
Castellar de Tost | 17 |
La Coma de Nabiners | 3 |
La Freita | 0 |
Els Hostalets de Tost | 19 |
Montan de Tost | 43 |
Nabiners | 0 |
La Parròquia d'Hortó | 67 |
El Pla de Sant Tirs | 342 |
Sant Pere Codinet | 5 |
Sauvanyà | 0 |
Torà de Tost | 19 |
Dades referides a l'any 2021
- Museu dels Raiers de Coll de Nargó Coll De NargÓ Més informació
- MUSEU DE LES TREMENTINAIRES Tuixent Més informació
- AUTOCARS BRUGULAT La Seu D' Urgell Més informació
- CERVESA ARTESANA DEL PIRINEU ViP Bellestar Més informació
- MUSEU MOTO BASSELLA Bassella Més informació
- FARMÀCIA PURGIMON La Seu D' Urgell Més informació
- RIBES PORTA ADVOCATS La Seu D'urgell Més informació
- Dinosfera Coll De NargÓ Més informació
- VIATGES CADITOURS La Seu D' Urgell Més informació
- MUSEU DE L'ESCOLA RURAL Castellar De La Ribera Més informació
Pàgines
Ajuntament de Ribera d'Urgellet
Cal Eloy (habitatges d'ús turístic)
Cal Font (casa rural)
Cal Margarit (apartament)
Cal Ponsa (habitatges d'ús turístic)
Cal Xico (casa rural)
Consultori mèdic d'Adrall
Consultori mèdic d'Arfa
Consultori mèdic de La Parròquia d'Hortó
Consultori mèdic de Montant de Tost
Consultori mèdic del Pla de Sant Tirs
Era de Cal Tomàs (casa rural)
Escola CEIP 'Arnau Mir de Tost'
Ezquerra (habitatges d'ús turístic)
Farmàcia Vicente Franqueira
Les Flors (casa rural)
Actualitat i notícies a Ribera d'Urgellet
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Servei regular d'Autocars ATM LLEIDA:
- Línia 306: Barcelona - Torà - Ponts
Distància a capital de comarca (La Seu d'Urgell): 6,6 km (8 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 123 km (1 hora, 39 minuts en cotxe).
Els seus habitants s'anomenen urgelletenc i urgelletenca.
El municipi de Ribera d’Urgellet neix l’any 1968 amb l’agregació dels antics municipis d’Arfa, la Parròquia d’Hortó i Tost al municipi del Pla de Sant Tirs, que acolliria l’ajuntament. Des de l’edat mitjana l’Església d’Urgell havia projectat notablement la seva autoritat sobre aquestes poblacions de la ribera del Segre. Des del segle XIII com a mínim, el Pla de Sant Tirs tenia un castell que era dels bisbes de la Seu i que patí diversos setges de la mà dels comtes de Foix. Per la seva part, el conveni de 1278 establert entre el bisbe Pere d’Urtx i el comte Roger Bernat III de Foix, més conegut com a pariatge d’Andorra, autoritzava la construcció d’un castell a Arfa que seria dels canonges de la catedral de la Seu. Adrall també fou del capítol dels canonges, tot i que la salvaguarda pertangué als vescomtes de Castellbò. Més allunyada de la ribera del Segre, la vall de Tost és una de les grans valls perpendiculars a aquest riu que, a partir de l’any 1000, constituí el centre de la poderosa senyoria dels Tost, la qual, de la mà del cavaller Arnau Mir, tingué un notable protagonisme militar que culminà amb la conquesta de la vall d’Àger i la consolidació del llinatge com un dels més poderosos del comtat d’Urgell.
Josefina Lladós Torrent Alcaldessa | |
Miquel Caminal Cerdà 1r Tinent d'Alcalde | ERC-AM |
Bernabé Fernàndez Hernando 2n Tinent d'Alcalde | ERC-AM |
Andreu Marsà Viles 3r Tinent d'Alcalde | CiU |
Maria Majoral Isal Regidora | CxRu-CP |
Neus Ramos Martin | JxCAT -- JUNTS |
Immaculada Salvadó Caminal | JxCAT -- JUNTS |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat
Esglèsia de Sant Martí de Tost
La referència històrica més antiga de l'església de Sant Martí data de l'any 1030. El bisbe Eribau d'Urgell va consagrar aquest temple l'any 1040 i el cavaller Arnau Mir de Tost i la seua muller Arsenda el van fundar. L'edifici és d'una sola nau i conté importants vestigis de l'església original, tot i que gran part de la construcció és d'època gòtica o posterior. Són destacables les tres finestres de doble esqueixada que s'obren a la façana sud i una porta paredada oberta en arc de mig punt format per dovelles. Procedents de Sant Martí de Tost es conserven al MNAC diversos elements d'un baldaquí.
Actualment el poble de Tost està deshabitat.
Esglèsia de Sant Esteve de Sauvanyà
L’esglèsia de Sant Esteve de Sauvanyà, també coneguda com Sant Esteve de Selvanyà, és una esglèsia romànica d’una sola nau, coberta amb volta de canó i acabada amb absis semicircular, que ja figura en una donació que fa el bisbe Sala a l’any 982, per tant sabem que és anterior a aquesta data.
Destaca l’enorme contrafort a ponent que tapa una finestra en forma de creu i desplaça la porta, adovellada, cap a un costat. A l’altre costat, també s’hi troba un gran contrafort que juntament amb l’anterior, es deurien construir quan es va modificar cap al 1200 (?) i en algún moment es dubtà sobre la seva estabilitat. Aquestes dues enormes estructures poc comunns (sobretot per a la seva col-locació aleatòria) han estat les responsables de la seva preservació fins avui. El campanar, també a ponent, és similar al de de St. Martí, amb espadanya de dos ulls, però més arrodonit. Protegit per una paret lateral del temple, i com ja es veu a Tost, a Fontelles i a Nabiners, es troba el petit cementiri de Sauvanyà.
Sant Fruitós de Fontelles
Actualmes deshabitat, en aquest poble es poden trobar les masies cal Franc, cal Pauet, cal Gros, cal Vila, el castell de Briançó i la capelleta de St. Fruitós conservades.
Església de Sant Genís de Torà de Tost
Sant Genís de Tost és una construcció romànica situada entre Tost i Torà de Tost, al marge dret del riu de Tost. No hi ha documents concrets d’aquesta església, que apareix citada en l’acta de consagració de Sant Martí de Tost (1040) com a límit d’un alou cedit a Sant Martí.
Consta d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i capçada a llevant amb un absis semicircular que s’obre a la nau per un doble plec que forma la degradació, segons la descripció que se’n fa en l’informe tècnic elaborat pel Consell, en el qual també s’indica que l’edifici “es pot adscriure perfectament a les formes rurals de l’arquitectura del segle XII, potser en un moment ja avançat del segle”.
Altres característiques que es detallen en l’informe són la porta en arc adovellat, les restes de tres pilars que haurien constituït un porxo i, damunt la porta, un carreu amb la data de 1768, any en què probablement es va fer una modificació al temple. Cap als anys 50 i 60 del segle passat l’església hauria servit de refugi als contrabandistes i el seu interior es troba en mal estat.
Sant Pere de la Parròquia
Ruïnes romàniques
El Romànic
Vestigis romànics són Sant Esteve de Sauvanyà, Sant Frutiós de Fontelles, Sant Genís de Tost i les ruïnes de Sant Pere de la Parròquia.
Itinerari 4. Per les Valls d'Aguilar, Castellbò i Tost (Via Romànica)
La ruta passa per Santa Maria de Castellbò, Santa Maria de Costoja, Santa Elena de Trejuvell, Sant Esteve de la Guàrdia, Sant Martí de Taús i Sant Martí de Tost.
El vescomtat de Castellbò, un dels centres polítics més importants de la Catalunya medieval, s'estenia per amplis territoris de l'Alt Urgell i el Pallars i comprenia també les Valls d'Andorra. La col·legiata de Santa Maria de Castellbò va ser fundada el 1436. A l'església actual, d'una nau, són clarament perceptibles diversos moments constructius. Corresponen a l'època romànica els tres absis redons. La façana, en canvi, és d'estil gòtic, amb arcs apuntats en degradació coronats per un fris decorat amb pans de vida, flors i caps humans. És especialment remarcable el treball de forja de la portalada.
Per arribar a Santa Maria de Costoja s'ha de fer un trajecte a peu. El lloc de Costoja apareix documentat per primera vegada l'any 1015. Va ser priorat de l'orde de Sant Joan de Jerusalem. A l'església de Santa Maria van ser enterrats els vescomtes de Castellbò Arnau (1228) i Ermessenda (1230), les despulles dels quals van ser desenterrades i cremades l'any 1261 per la Inquisició, que acusava els nobles de protegir i difondre el catarisme. De l'església només queden alguns fragments.
Santa Elena de Trejuvell hauria estat construïda durant la primera meitat del segle XI. L'edifici és d'una sola nau, coberta amb un embigat de fusta i capçada per un absis trapezoïdal.
L'església de Sant Esteve de la Guàrdia és d'una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per dos arcs torals i capçada per un absis semicircular que s'obre a través d'un arc presbiteral. La nau original ha sofert diverses modificacions. El campanar és d'espadanya i s'alça sobre la façana de ponent.
Sant Martí de Taús és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil lleugerament apuntat i reforçada per dos arcs torals que arrenquen de pilastres adossades als murs. La porta original, en arc de mig punt i paredada des d'antic, és a la façana sud. L'accés actual és a la façana de ponent.
Per arribar a Sant Martí de Tost és aconsellable un vehicle 4x4. El temple fou consagrat l'any 1040 pel bisbe Eribau d'Urgell i fundat pel cavaller Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda. L'edifici és d'una sola nau i conté importants vestigis de l'església original, tot i que gran part de la construcció és d'època gòtica o posterior. Destaquen les tres finestres de doble esqueixada que s'obren a la façana sud i una porta paredada oberta en arc de mig punt format per dovelles. Procedents de Sant Martí de Tost es conserven al MNAC diversos elements d'un baldaquí.
Kàrting
Als afores del Pla de Sant Tirs, es troben les instal·lacions de kàrting el Pla, amb una pista de 1.300 metres. Disposa de monitors especialitzats i ofereix el lloguer de karts d'una i dos places.