Talarn
Talarn
A la conca de Tremp, estès en gran part a la dreta de la Noguera Pallaresa, envoltant gairebé el petit terme tradicional de Tremp. El territori és predominantment pla, llevat del sector septentrional, accidentat pels contraforts de la serra de Santa Engràcia, que formen, amb la veïna serra del roc de Neret (en part del terme d'Isona), l'estret de Susterris. La vila és en una elevació d'uns 100 metres, encinglerada damunt la riba dreta de la Noguera Pallaresa.
Nucli | Habitants |
---|---|
Acadèmia General Bàsica de Suboficials | 21 |
Talarn | 320 |
- ESPAI CULTURAL LA LIRA Tremp Més informació
- MUSEU CONCA DELLÀ PARC CRETACI Isona Més informació
- RATAFIA DELS RAIERS La Pobla De Segur Més informació
- EPICENTRE - CENTRE DE VISITANTS DEL PALLARS JUSSÀ Tremp Més informació
- MUSEU DELS RAIERS DE LA NOGUERA PALLARESA La Pobla De Segur Més informació
Actualitat i notícies a Talarn
Com? Que ens hem deixat alguna cosa a l'agenda? Envia'ns la informació!
Dades facilitades per Idescat
Es troba una mica més a dalt de Tremp i per arribar-hi cal pujar en direcció a la Pobla de Segur per la comarcal C-147.
Distància a capital de comarca (Tremp): 2,7 km (5 minuts en cotxe).
Distància a capital de provincia (Lleida): 90,0 km (1 hora, 16 minuts en cotxe).
La vila es va formar a recer de l'antic castell de Talarn, que n'ocupava la part més elevada i del qual no hi ha gairebé rastre. Els carrers conserven l'aspecte del segle XVII, el moment més esplendorós de la vila, amb algunes cases nobles, entre les quals destaca la del baró d'Eroles. El lloc s'esmenta al 1060, quan el comte de Pallars va cedir el territori de Tremp, que era de Talarn, a la mitra d'Urgell per a la construcció de la col·legiata de Santa Maria. El 1370 el rei li va atorgar el dret de celebrar fira i mercat. La població, que era reialenca (el castell va ser venut només per poc temps al segle XIV), va esdevindre el 1453 capital de la sots-vegueria de Pallars (la vila tenia vot a corts) i al 1716 es va erigir en cap del corregiment de Talarn (per haver sigut filipista en la guerra de Successió), però la capitalitat es va traslladar a Tremp el 1834, a la fi de l'antic règim, població que ja exercia, de fet, la funció de centre de la comarca pel seu desenvolupament demogràfic i econòmic.
Àlex Garcia Balust Alcalde | |
Xavier Ensenyat Colomer | |
Marta Lopez Llobera Alcalde | |
Carlos Sanjurjo Lomabardia | |
Josep Oller Enseñat | |
Adolfo Rodriguez Sanchez | |
Manuel Capell Ibars |
* Dades referides a l'any 2011
Dades facilitades per Idescat