La venda d’habitatges a Lleida acumula un augment del 26% en el primer semestre

El mercat de l’habitatge va consolidant la seua millora a Lleida, encara que es manté molt lluny de les xifres de fa una dècada. Durant el mes de juny, les vendes van créixer un 50% respecte al mateix mes de l’any anterior, la qual cosa suposa acumular el setè mes seguit de creixement de les vendes a la província. Es van vendre en total 277 pisos, pels 184 del mateix mes de l’any anterior, segons l’estadística oficial de l’INE. Així, el mercat tanca el primer semestre del 2016 amb les millors xifres des del 2011 i amb un clar augment del 25,9% de les vendes. Això permet entreveure, tret que hi hagi una desfeta en la segona meitat de l’any, el segon exercici consecutiu de millora de les vendes després de set anys seguits de caigudes. Encara que els percentatges poden enganyar, perquè es parteix d’unes xifres d’activitat molt baixes, aquesta tendència ja es fa evident. “Sembla que anem veient una millora gradual. La gent ha percebut que s’ha acabat la por i els bancs han obert l’aixeta, la qual cosa ha fet que els compradors s’animin. Però ja ho veurem a partir del setembre. Hi ha molt optimisme i pot ser que els bancs posin fre i tornin a baixar les vendes a començaments del 2017”, va assenyalar el president del Col·legi d’API de Lleida, Josep Maria Esteve. Vuit de cada deu transaccions que es van fer al juny corresponen a habitatges usats, que continuen dominant el mercat davant de la falta d’oferta d’obra nova. I és que, malgrat que van tirant endavant algunes promocions puntuals de pisos o de cases unifamiliars, la qual cosa es deixa notar amb un lleu augment de la venda d’habitatges nous (creixen un 13% en el primer semestre), la construcció de nous edificis continua sent molt escassa. Així, la immensa majoria de les vendes que es fan ara són d’habitatges usats que tenen preus “entre els 60.000 i els 100.000 euros per pis”, va explicar Esteve, molt lluny de les xifres assolides fa pocs anys. En el conjunt de Catalunya, les vendes van augmentar al juny un 34%, amb més de 6.000 vivendes venudes, una cosa que no es veia des del febrer del 2011, molt per sobre de la mitjana espanyola, que va quedar, no obstant, en xifres clarament positives, amb un augment del 19,4%.

Aran i el Sobirà, al ‘top 5’ de Catalunya amb els preus més alts

Un informe de la Generalitat sobre els preus de l’habitatge el 2015 assenyala que la Val d’Aran i el Pallars Sobirà són dos de les comarques catalanes més cares, mentre que el Segrià és una de les més barates. En concret, indica que hi ha cinc comarques on l’import mitjà supera els 2.000 euros per metre quadrat, que són, per aquest ordre, la Cerdanya, el Barcelonès, la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i el Baix Llobregat. En les del Pirineu, aquest fet s’explica pel pes de les segones residències d’alt nivell. Pel que fa a les més barates, constata que n’hi ha quinze amb una mitjana inferior als 1.000 euros per metre quadrat, i destaca específicament el Segrià i l’Anoia, perquè són les dos que tenen un pes poblacional més gran. A la demarcació de Lleida, excepte a Aran, el Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, totes es troben entre les més barates, encara que l’estudi no disposa de dades del Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça.