⏯️ Flavià Boleda Franco dissenyador emergent apassionat del terrer lleidatà
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Eduard i Flavià Boleda ©Flavià-
Flavià Boleda Franco és un dissenyador de 25 anys originari de la Vall del Corb que enguany va rebre el Laus d’or, màxim reconeixement de l’estat als projectes emergents
Tenir el cor dividit entre la passió per la terra on va néixer i la necessitat de conviure en la gran metròpoli per poder accedir a un entorn laboral acceptable, és l’algoritme en el qual es veu immers, Flavià Boleda dissenyador gràfic de 25 anys fill de Verdú.
Boleda ens explica que té un gran amor i estima per la seva terra, perquè en l’entorn familiar l’hi van ensenyar a entendre i estimar les arrels, una singularitat que ha quedat impregnada en la seva manera de ser. Assegura Boleda que “no hagués pogut desplegar els meus projectes, ni la mena personalitat com a dissenyador de no haver partit d’aquest origen”. El dissenyador creu que aquesta particularitat l’hi ha servit en l’entorn laboral, actualment forma part de l’equip creatiu de l’agència Fuego Camina Conmigo.
Però després d’aquesta introducció més passional i personal, Boleda baixa a la realitat i reconeix que en el sector professional en el qual treballa tenir un peu en la gran ciutat és una avantatja i “quasi una garantia d’èxit per prosperar”. Els grans clients, la facilitat de conèixer a la competència, l’accessibilitat als equips de treball entre altres avantatges, fan indispensable tenir aquest peu a la ciutat.
Flavià Boleda es va formar al Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona (EINA), i des d'aquest punt de partida formatiu, no sabem si a causa de l’anteriorment explicat, va començar a despuntar en l’entorn de la creativitat gràfica i comunicativa. Enguany va rebre el Laus d’or, màxim reconeixement de l’estat als projectes emergents, que atorga l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors Gràfics (ADG) FAD, per la campanya de comunicació del cicle de concerts a Cal Prim de Verdú.
El personatge que tenim davant sembla que va desplegar aquesta dualitat que explicava al principi, amb el seu treball de final de grau (TFG) que va titular “Bolo 01, Encreuaments sardanistes”. No calen gaires explicacions per comprovar que Boleda va tornar a utilitzar un element tradicional per projectar els seus orígens.
Boleda ens assegura que “Bolo 01” ha sigut un punt de partida de la seva recerca, que vol ser un revulsiu a la percepció que algunes persones tenen de la sardana. L’autor ens explica que la direcció del Centre Universitari va explicar que mai havien vist tant de públic en una presentació de TFG, ni tanta gent que s'interessés per la sardana. Boleda afirmava que tot es deu a la manera d’explicar-ho de fer parar atenció als interlocutors.
La definició teòrica del projecte, Boleda l’exposa amb els següents termes:
BOLO 01 és un dinar que vol donar visibilitat a la sardana, posant-la amb circulació i amb contacte amb altres mitjans, altres llenguatges, detectant i generant encreuaments culturals/artístics, des d’una part més improvisada, com ara el jazz, la fotografia, música electrònica, el menjar i el ball. S’ha dut a terme detectant patrons dins d’aquestes disciplines i connectant aquestes amb altres àmbits per aconseguir un lligam innovador. Els lligams/encreuaments es van realitzar en directe, amb la idea d’acció performativa. Es va treballar sota una direcció d’art que facilitava entendre la idea de dinar com a quedada per fer música i passar-ho bé.
“Bolo 01” vol ser una constatació que la sardana es pot fusionar amb qualsevol altre estil musical, i aquesta nomenclatura podria tenir continuïtat en un “Bolo 02 -03...” segons explica l’autor.
Flavià Boleda Franco torna a estar entre els millors dissenyadors júniors de l’estat, ja que EINA té previst presentar el “Bolo 01” als premis Laus 2025. Però encara hi haurà més recorregut, afegeix Boleda, enguany presenta els seus teoremes creatius al Museu del Disseny de Barcelona, els dies 26 i 27 de setembre, en el marc del BRUT!, l'espai del Blanc Festival on els estudiants de disseny presenten el seu Treball Final de Grau o Treball Final de Màster.
Verdú, la Vall de Corb, a l’Urgell seria el lloc idíl·lic d’on podria sorgir un projecte itinerant de certàmens i esdeveniments d’àmbits diversos, una manera de fusionar entorns i extreure'n conceptes i elements que poguessin servir d’eines de desenvolupament. Boleda afegeix que seria maco que es despleguessin projectes de les ciutats des de l’entorn rural, com dibuixar Barcelona, per exemple.
