Foment xifra en 35.000 milions d'euros el dèficit d'inversions en infraestructures a Catalunya

Foment del Treball xifra en 35.000 milions el dèficit d'inversions en infraestructures a Catalunya per part de totes les administracions entre el 2013 i el 2020. En una roda de premsa, la patronal alerta que a banda d'una inversió insuficient, l'execució es queda curta. Així doncs, en dotze anys l'execució de l'Estat a Catalunya ha estat del 67,1%, acumulant un dèficit aproximat de 3.070 milions i la del Govern ha sigut del 77,1%, amb 2.280 milions pressupostats però no liquidats. D'altra banda, Foment denuncia l'alteració dels comptes amb l'aparició repetida de les mateixes obres al llarg dels anys com, per exemple, la variant de l'N-340 a Vallirana que apareix durant 15 anys als pressupostos generals de l'Estat.

La Comissió d'Infraestructures de la patronal ha analitzat les dades d'inversió pública de l'Estat a Catalunya entre el 2013 i el 2020 i ha constatat que els comptes acaben reflectint un volum d'inversió molt superior al real, en introduir-se, any a any, inversions que s'endarrereixen i no s'executen.

Per exemple, en el cas del túnel de Vallirana, que ha tret més de 20.000 camions al dia de la ciutat, la inversió final un cop liquidada l'obra és de 167,39 milions d'euros, però, en canvi, les diferents dotacions pressupostàries que apareixen als comptes durant 15 anys sumen més de 900 milions d'euros. El vicepresident de Foment i president de la Cambra de Contractistes d'Obra de Catalunya (CCOC), Joaquim Llansó, ha denunciat en una roda de premsa que "la repetició de les obres de manera recurrent altera i distorsiona els mateixos pressupostos".

El mateix passa amb obres com la connexió de l'A-2 i l'AP-7 a Castellbisbal o el desdoblament de l'N-II a Girona, que han aparegut 15 i 13 anys als pressupostos, respectivament. També es reprodueix aquesta dinàmica en projectes que estan pendents de resoldre's des de fa anys com el desdoblament de l'N-240 a Tarragona, el quart cinturó de Barcelona, la connexió entre l'A-2 i la C-32 a Sant Boi de Llobregat, o els accessos al Port de Barcelona.

Els representants de la patronal han posat sobre la taula la necessitat de fer servir sistemes de col·laboració entre l'administració i els contractistes per redactar els projectes, posar preus lògics i preseleccionar candidats. Llansó ha recordat que la majoria "d'obres adjudicades no tenen clàusules de revisió de preus" cosa que ara complica la vida als constructors, que es troben amb augments de costos d'entre el 30% i el 60%. Aquests increments de preus, són "inassumibles per la part constructora i trenquen el concepte d'equilibri contractual", ha denunciat, tot afegint que hi ha 189 expedients licitats que han quedat deserts a Catalunya el 2021. 

A banda d'això, i per tal de revertir una licitació pública "sota mínims" des del 2011 i una execució insuficient, Foment reclama als governs que plantegin unes inversions recurrents de 5.000 milions d'euros anuals per arribar a una inversió en infraestructures equivalent del 2,2% del PIB, que es planifiqui de manera realista.

En aquest sentit, l'organització empresarial ha reiterat que les administracions no estan complint el que pressuposten i han alertat que la inversió de l'Estat a Catalunya va ser de tan sols el 13,3% del que sortia als comptes en el primer semestre del 2021, fet que fa "impossible" que l'administració estatal arribi al 100% de l'execució.