La COILL: reivindicant reconeixement, solucions i equitat per a la professió infermera a Lleida

REDACCIÓ / Lourdes Farré
Publicat: 
12-07-2024
Actualitzat: 12-07-2024 14:07
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • La COILL: reivindicant reconeixement, solucions i equitat per a la professió infermera a Lleida
    Peu de foto: 
    Mercè Porté i Miquel Àngel Calderó, presidenta i vicepresident de la COILL ©Rafa Gimena

El Col·legi Oficial d'Infermeria de Lleida (COILL) és una entitat professional que agrupa i representa els infermers i infermeres de la província de Lleida. La seva missió és vetllar pels interessos professionals dels seus col·legiats, promoure la qualitat i l'ètica en la pràctica infermera, oferir formació continuada i serveis d'assessorament, i garantir una atenció de salut excel·lent per a la comunitat. A més, el col·legi actua com a interlocutor amb les administracions públiques i altres organismes del sector sanitari.

Entrevistem a Mercè Porté i Llotge, presidenta de la COILL, i Miquel Àngel Calderó i Solé, vicepresident del Col·legi, per parlar sobre l'actualitat del sector de la infermeria a Lleida.


Us sentiu poc valorats, tant per la gent com per l’administració?

Mercè Porté: Sí, ens sentim poc valorats. És evident que la gent cada vegada surt més preparada de la carrera, però aquesta preparació, que és de 4 anys, a més dels 2 d’especialització que cursa molta gent, no es veu reflectida en el moment d’entrar al mercat laboral.

A Lleida falten infermeres, concretament 1.355 infermeres per arribar a la ràtio europea. Com reacciona Salut a aquestes dades i que fa per posar-hi solució?

M.P: Salut sap perfectament quines dades hi ha, perquè sempre se li posen damunt de la taula. És evident que falten infermeres, i sí que és cert que s'han ampliat les places a les universitats, però no hem de perdre de vista que el grau són 4 anys i que, per tant, fins d'aquí a 4 anys no tindrem la primera fornada d'aquesta ampliació.

Què és el que està fent salut? Des de la meva opinió està fent una cosa molt perversa i és agafar tècnics, que tenen el seu espai i donen un valor afegit, sempre que no perdem de vista les places en què cal una infermera, que això és el que a vegades ens fa qüestionar també l'evolució que estem tenint o que estem veient.

Mercè Porté, presidenta de la COILL ©Rafa Gimena

També hi ha una certa preocupació per arribar a cobrir la plaça dels professionals que es jubilen.

M.P: Sí, de fet el col·legi de Lleida, va fer fa uns anys un estudi per saber la quantitat d'infermeres i en aquell moment ja es va donar l'alerta. A més, d'aquí a pocs anys la generació del 'baby-boom' ens jubilarem i seran places difícils de cobrir. Per això, tal com et comentava, no podem oblidar que la infermera fa una feina que no es pot suplir des de cap altra professió, i que cada càrrec ha de tenir el seu espai.

Continua havent-hi més dones que homes?

M.P: És cert.

Per tant, és una professió feminitzada, això és un altre hàndicap?

M.P: Sí, ho ha estat tota la vida. Venim d'un històric en què la dona sempre ha estat la responsable de la cura, ara afortunadament això ha canviat, i cada dia hi ha més companys.

Miquel Àngel Calderó: Avui dia s'han incorporat a la professió nous valors, que no segueixen els rols històrics dels gèneres, sinó el del treballador de cures professionals, atractiu per desenvolupar un projecte professional i personal. Així i tot, com a part del sector masculí, puc dir que aquest encara no arriba ni al 20% dins d'un col·lectiu molt feminitzat. Al final, l'actual moment de la professió i la proporció de gèneres no deixa de ser un mirall de la realitat social, i per més que aquesta hagi avançat en igualtat entre homes i dones, encara hi continuen havent certs marcs mentals arrelats.

M.P: A banda de la desigualtat de gènere, els infermers i infermeres també convivim amb una altra desigualtat dins del nostre sector, i és que sembla que estem supeditats davant dels companys metges, quan cadascun tenim un àmbit competencial molt diferent, encara que s'interrelacionin molt bé. Un exemple molt clar és que en espais de gestió, faràs la mateixa feina tant si ets metge com infermera, però cobraràs més pel fet de ser metge.

Miquel Àngel Calderó, vicepresident de la COILL ©Rafa Gimena

Això té a veure amb les antigues categories funcionarials A1, pel que respecta als metges i A2, en el cas dels infermers i infermeres?

M.A.C: Si, per exemple si no ets A1, no et deixen ser director de centre, i per tant si no reconeixen les infermeres com A1, no ho poden ser. Convé una regularització de tots els actors del sistema de salut.

Quin és el sou mitjà d'una infermera aquí?

M.A.C: El sou mitjà depèn del conveni del sector en el qual treballes. Les més mal pagades són les infermeres de les residències, perquè el seu conveni depèn del departament de benestar i família, i hi ha poc incentiu de promoció. En el cas de les infermeres i els infermers que treballen a l'Institut Català de la Salut o la Sanitat concertada, són dos convenis diferents però bastant equilibrats. 

Sí que és veritat que figuren unes hores anuals en els convenis, però al final els sous queden mínimament dignes perquè als hospitals es treballa dissabtes, diumenges, Nadal, cap d'anys...

M.P: D'on vinc jo que és la primària, el sou base és de 1.100 € que puja mitjançant complements, de desplaçament, d'atenció domiciliària... El que podríem discutir és que aquesta sigui la manera adient per arribar a un sou més digne. Jo penso que he de fer la meva feina de la millor manera que sé per a ser una bona professional, i després en tot cas, m'hauràs de pujar uns estàndards per apujar el meu sou i si els compleixo, me'ls reconeixes i si no, no, però no està bé que et complementin el sou.

Mercè Porté i Miquel Àngel Calderó, presidenta i vicepresident de la COILL ©Rafa Gimena

La precarietat laboral que està vivint el sector, afecta la qualitat assistencial?

M.P: Segur que sí. Com més infermeres tinguis a peu de llit, la seguretat del pacient està molt més garantida.

M.A.C: Les ràtios sobrecarregades de les quals parlàvem abans, a part de resultar un risc per a la salut de la població que atenem, provoca també el patiment de les infermeres, que se les sobrecarrega de feina, feina que faran perquè, tal com han demostrat, mai deixaran al pacient desatès.

M.P: La salut emocional dels professionals és un tema important, perquè aquestes situacions no deixen de ser un desconfort, càrregues, situacions d'estrès, cansament... i així és molt més fàcil cometre algun error. A més, tot això ara s'agreuja, perquè sí que és veritat que l'arribada de la Covid va permetre a les administracions augmentar una mica les plantilles, però ara això s'està revertint.

Quines han estat les conseqüències de la Covid-19 al sector?

M.P: Doncs pel que fa als contractes, ara que ja no hi ha tantes ajudes econòmiques, tornen a ser de menys hores, caps de setmana que no es paguen... l'eventualitat i la precarietat torna a planejar i això desanima moltíssim també.

M.A.C: El que va tenir de bo la Covid, que tant de bo no hagués vingut, és que va donar visibilitat a la importància del sector, a banda d'inundar els sistemes de salut de diners per sortir-ne. Ara que ja n'anem sortint, tot això entenc que s'ha de tornar a reajustar, però hem de valorar si es continua prioritzant la biomedicina o invertim més en la cura.

M.P: Continuem tenint un sistema molt biomèdic, i encara que tots ens omplim la boca amb la prevenció i la promoció, s'hi necessita abocar-hi diners i és evident que no és una cosa a curt termini, sinó que la trobaràs al cap d'uns anys, però per exemple, és molt més econòmic evitar un infart que quan el tens, revertir-lo.

Mercè Porté i Miquel Àngel Calderó, presidenta i vicepresident de la COILL ©Rafa Gimena

Les agressions a les infermeres han augmentat en els últims anys, com es fa front a aquesta problemàtica?

M.A.C: Hem estat treballant a escala de Col·legis, juntament amb l'Administració i el Departament de Salut, la creació de l'Observatori de situacions de violència en l'àmbit de salut a Catalunya, per donar-hi resposta.
Som coneixedors que majoritàriament qui està a primera línia és qui rep, en l'àmbit hospitalari acostuma a ser la infermera, i a la primària l'administrativa de taula. Cap infermera ni cap professional hauria d'emmalaltir o tenir algun problema de salut per anar a treballar.

M.P: Hem de tenir en compte tant les agressions físiques com les verbals. El primer que ha de fer la persona afectada és fer la denúncia al Col·legi, la qual entra directament a un sistema de registre. Després des del Col·legi se li dona assessorament jurídic i acompanyament.

S'ofereix algun tipus de suport emocional?

M.A.C: Sí, es va implementar per la Covid perquè va afectar mentalment moltes infermeres, a banda ja es comptava amb diversos programes d'atenció a la salut de les infermeres que per qüestions diverses poguessin necessitar suport psicològic.

Què en penseu de l'aplicació de la Intel·ligència Artificial a la infermeria?

M.P: Segur que ens ajudarà. També entraríem amb un debat de com s'utilitzarà, però en principi aniria bé per millorar els sistemes de registre i a l'hora de buscar qualsevol mena d'informació. És increïble com en cosa de 10 anys les coses han canviat tant, recordo perfectament l'impàs del paper a l'ordinador.

M.A.C: Segurament té un potencial enorme i s'integrarà en tots els sistemes de gestió, tant de malaltia, com de promoció, atenció i cura... haurem d'estar pendents del seu bon ús i, com tot, que la tecnologia s'adeqüi a la cura, sense que es desvirtuï aquesta part d'humanització que és el que ha anat sempre acompanyat de la cura infermera.

Comparteix

També t'interessarà