Rosa Maria Martí: "Cal conscienciar la gent que no es pot prendre el sol només per bronzejar-se"

“Protegir-se contra el melanoma és tan senzill com tenir en compte el que ens diu el sentit comú.” Així ho afirma Rosa Maria Martí, catedràtica en Dermatologia de la Universitat de Lleida i dermatòloga a l’Arnau de Vilanova, que explica que davant de l’arribada del bon temps cal activar encara més els sentits i “estar alerta davant dels canvis que puguem detectar a la nostra pell”.

A Lleida es diagnostiquen de mitjana anual uns 45 nous casos de melanoma, un tipus de càncer de pell que, es calcula, causa la mort d’unes 700 persones a l’any a Espanya (prop de l’1% de morts de totes les morts per càncer) i que afecta 10 de cada 100.000 persones a Catalunya. Segons l’experta, a les comarques de Ponent “cada vegada es detecten més melanomes en fases precoces”, la qual cosa suposa una bona notícia, ja que “el que més preocupa és que hi ha un 20% de diagnòstics de la malaltia en estadis molt avançats”. Per això, encara que els experts afirmen que “els metges de família cada vegada són més conscienciats sobre el melanoma”, hi continua havent una falta de conscienciació i sensibilització sobre cultura sanitària “per aconseguir disminuir aquests diagnòstics en fases avançades i potenciar el diagnòstic precoç”.

Com es pot prevenir el melanoma?

La única causa que es coneix que desencadena el melanoma és l'abús excessiu de l'exposició a la llum del sol. Segurament hi ha altres causes, com les genètiques, però no es coneixen totes. Així doncs, cal que ens protegim de la llum del sol sobretot durant els mesos d'estiu i als migdies, que és quan el sol és més fort i ens pot fer mal a la pell.

Com podem resoldre la deficiència de vitamina D, doncs?

Hi ha bastant controvèrsia entre professionals sobre aquest tema, ja que no tothom està d'acord amb el temps d'exposició. Tot i això, s'ha calculat que entre 10 i 20 minuts d'exposició al sol simplement amb màniga curta és suficient per a sintetitzar la Vitamina D que necessitem. Això no passa a ple hivern, i més aquí amb la boira. Per això es recomanen complements vitamínics que compensin aquesta manca de sol.

I els rajos UVA?

Aquests no ajuden a sintetitzar la vitamina D, sinó els UV. Els rajos UVA simplement ajuden a bronzejar la pell, envellir-la o desenvolupar taques precoçment i, fins i tot, induir el càncer de pell.

Quin és el perfil de persona que pateix melanoma?

En general són persones de pell clara que es cremen amb facilitat. També ho poden patir persones que tenen el cabell fosc o ros però sobretot, sobretot, les persones pel-rojes. Les persones que tenen moltes pigues, en concret més de 100, especialment si aquestes pigues són irregulars amb una condició especial que no té massa gent i que es diu Síndrome del Nevus Atípic. O les persones que pertanyen a famílies que ja tenen melanoma. Molt curiós són les persones albines. Aquests tenen més tendència a tenir altres tipus de càncer de pell que melanoma.

Quins tractaments hi ha actualment?

El tractament quirúrgic és el més important quan parlem de melanoma. Es tracta d'extirpar-lo de la pell. Si en el moment que es detecta ja estan afectats els ganglis limfàtics de drenatge (situats al coll, les aixelles...) s'haurien d'extirpar aquests ganglis i deixar a la persona "neta" de tumors.

Un cop s'ha fet això, en els pacients que encara que els haguem deixat aparentment nets de tumor i sabem que tenen molt risc de fer metàstasi a distància, existeixen diferents tractaments, com els d'immunoteràpia o contra dianes terapèutiques. Amb aquests tractaments s'eviten molts casos de gent amb més risc de desenvolupar metàstasi. A Espanya i Catalunya s'estan fent en assajos clínics i ja s'estan donant casos positius amb aquests tipus de tractaments.

En aquests darrers 10 anys s'han desenvolupat tractaments que estan millorant la supervivència de pacients que tenen metàstasi a distància. Això està sent una revolució, ja que molts pacients es consideren "llargs supervivents".

Els tractaments són generalitzats o individualitzats?

Doncs són individualitzats per grups. Hi ha pacients que tenen una mutació d'un gen que codifica una proteïna normal que es diu Braf, i aquests poden rebre un tractament personalitzat dirigit contra aquesta proteïna mutada combinat amb altres fàrmacs. Això seria un tractament personalitzat per aquest grup, que de fet és el més important, ja que entre el 40% i 60% desenvolupen melanoma. Els que no tenen aquesta mutació també es poden tractar amb les teràpies immunològiques que són més generalitzades.

Quins reptes té la comunitat mèdica?

Hi ha reptes en molts nivells. El primer de tot seria treballar en la prevenció primària: que la gent es consciencii que no es pot prendre el sol amb l'única finalitat de prendre el sol. Es pot fer vida a l'aire lliure, però tenint en compte que durant l'estiu i les hores més fortes ens hem de protegir amb cremes, roba, o evitant aquestes hores. Després s'hauria de treballar més amb la prevenció secundària, o amb el diagnòstic precoç. Treballar per tal que no arribin pacients que ja siguin d'alt risc de desenvolupar melanoma encara que en el moment del diagnòstic siguem capaços d'eliminar quirúrgicament tot el melanoma que es veu. Probablement aquest melanoma ja serà tan gran que s'hauran escampat cèl·lules no visibles i provocaran metàstasis al cap d'un any o dos. S'ha de treballar encara més en campanyes de conscienciació, que ja ho fem cada primavera i estiu. Que si una piga canvia, tumors foscos, que sangrin... s'han de consultar amb el metge i així es pot diagnosticar molts melanomes i altres càncers de pell. Hi ha molta gent conscienciada però els més joves encara no.

Després, un cop el pacient té melanoma i no s'ha diagnosticat en el moment idoni, doncs treballar en tractaments més efectius, menys tòxics i més específics per als subgrups de melanoma.

Quin tipus de persones creu que estàn més conscienciades?

Les persones que són més conscients ara mateix són les que tenen nens i nenes petits, encara que a vegades son mes conscients de les cures que han de fer als petits i no en ells mateixos. Els nens petits cada cop estan mes ben protegits. Despres ja ve l'adolescència, que en aquesta franja d'edat és on més falla aquesta cura ja que són més rebels. S'ha de treballar molt amb ells. I els adults que ho estan molt i d'altres que gens. 

Recentment uns científics d'Austràlia han presentat un test digital que determina amb gran precisió el risc de desenvolupar melanomes en persones de més de 40 anys en els següents tres anys i mig. Què en pot explicar? Creu que podria ajudar d'alguna forma als espanyols?

Austràlia és un país amb una insolació molt forta i estan habitats per gent amb la pell més clara que la nostra. En tenir la pell tan clara hi ha moltíssim càncer de pell i moltíssim melanoma. Quan dic moltíssim, és cinc cops més melanoma que aquí. Allí les campanyes existeixen des de fa molts anys, ja que és un problema de salut pública i la gent comença a estar més conscienciada. Ja ha començat a frenar la corba d'incidència de melanoma mentre que a Espanya estem pujant, cada cop en tenim més. 

El test que han desenvolupat alguns investigadors australians es basa en el sexe, l'edat, la facilitat per bronzejar-se, el número de Nevus que es té als 21 anys, el nombre de lesions que han tingut tractades, que m'imagino que són Nevus atípics o altres tipus de càncer de pell, el color de la pell i la utilització de foto protectors. L'estudi es basa en aquestes set preguntesm, que en el fons el que revisa són els factors de risc per desenvolupar melanoma. En el cas d'Espanya s'hauria d'adaptar al nostre color de pell, quantitat de pigues que tenim, etc. Un cop ajustat a les nostres característiques, potser es podria fer, però segurament com el melanoma no és tant freqüent aquí, es necessitarien més persones com a mostra i fer-ho vàlid.