Senyor Postu: "En moments així, ens adonem de la gent que està al nostre costat i la que no"

• Com estàs passant el confinament?

Bé. Estic refredat, però no tinc més símptomes. Visc sol al postupis així que ningú em toca la pera. A més, com sabeu, estic enfeinat perquè intento ajudar en tot el que puc i cada dia parlo amb la família.

• Què fas i què recomanes per sentir-te millor?

Intento ajudar i treure un somriure a la gent que em segueix a xarxes. Ho recomano. Sembla que no, però fer això, fer exercici, sortir a aplaudir... són maneres de mantenir-se ocupat i si, a més, es pot fer alguna cosa per ajudar, encara millor.
Jo estic col·laborant amb gent que està fent mascaretes, per exemple. Si podeu, ajudeu.

• Què et preocupa més?

És una mica xungo el que vaig a dir, però a mi em preocupa molt no tornar a veure a certes persones. No estic amb els meus pares ni amb la postuiaia ni amb els meus amics. Hem de tenir esperança i esperar que no passi res dolent.
Com a animorat de les terres de Lleida em preocupa que hi hagi gent que pateixi i que mori. És el moment que ens toca viure i cal fer el cor fort per seguir.

• Què n'estàs aprenent?

Crec que és un bon moment per autoconeixer-se i veure què ens fa falta. També per adonar-nos que hi ha maneres de viure que es poden canviar, que hi ha coses que no són necessàries.

També per descobrir que hi ha gent que hi és i gent que no. A mi, m'ha sorprés positivament que m'ha escrit gent que fa molt temps que no hi tenia relació i s'ha preocupat per mi. Això està molt bé.

És un bon moment per aprendre coses! Per veure què és el realment important.

• Què és el primer que voldràs fer quan passi tot això?

L'Aplec! (Riu)
Podria dir que el primer que voldria fer és una canyeta, però realment, el que tindré ganes de fer és anar a veure a tota la PostuFamily i fer-los-hi una gran abraçada. I després, sí, anar a fer una canyeta.