La prescripció diferida d'antibiòtics és una estratègia "eficient" i "útil" en casos d'incertesa, segons dos estudis
Temps aproximat de lectura:
Peu de foto:Imatge d'arxiu: Pixabay
Els experts apunten que s'empodera i educa els pacients alhora que es redueixen costos i resistències bacterianes
La prescripció diferida d'antibiòtics és lleugerament més eficient que la prescripció immediata i la no prescripció antibiòtica i és percebuda com una eina útil pels professionals en situacions d'incertesa, com quan el metge dubta si la infecció és vírica o bacteriana. Així ho indiquen dos nous estudis publicats per investigadors de l'Institut de Recerca Sant Pau i el Centre Cochrane Iberoamericà. Un dels estudis està centrat en la població pediàtrica i l'altre explora les percepcions i actituds dels professionals d'atenció primària sobre els antibiòtics i la prescripció diferida com a tractament per a pacients adults amb infeccions respiratòries.
La conclusió és que la prescripció diferida d'antibiòtics emergeix com una eina valuosa per reduir els costos i les resistències bacterianes i empoderar els pacients i educar-los sobre l'ús adequat d'antibiòtics.
Així, la prescripció diferida implica que, en els casos en els quals el pediatre o metge de família té dubtes sobre si la infecció és bacteriana o vírica i, per tant, de la necessitat d'indicar antibiòtics a un pacient a causa del seu estat clínic en aquell moment, es prescriu una recepta i també s'explica al pacient o persona responsable la història natural de la malaltia i quan caldria considerar utilitzar la recepta. És a dir, s'atorga major autonomia al pacient a l'hora de gestionar el problema de salut.
La investigadora Gemma Mas, professora de l'Escola Universitària d'Infermeria de Sant Pau, coordinadora del Grup de Recerca en Cures Infermeres i primera signant d'ambdós estudis, detalla que l'estratègia empodera i educa i proporciona una xarxa de seguretat. "Els dies que, en principi, el nen o la nena pot estar amb aquests símptomes i quins serien els signes d'alarma. Així, els pares o la persona afectada puguin valorar si al cap d'uns dies necessita o no utilitzar aquesta recepta. És a dir, se'ls dona un consell estructurat i les pautes d'actuació en funció de l'evolució de la malaltia", detalla la doctora.
"Per exemple, davant d'una otitis, podem explicar que si després de 3 dies el malalt no millora, o si passades 24 hores està molt pitjor, cal que consideri fer servir la recepta que li hem donat". En aquest exemple, si el nen o nena millora, doncs s'ha evitat l'ús innecessari d'un antibiòtic -amb el que comporta en termes d'efectes adverses i risc de generar resistències- o la necessitat de tornar al metge a buscar la recepta en cas d'empitjorar, explica Mas.
Una estratègia a estendre
El Dr. Joaquín López-Contreras, director de la Unitat de Malalties Infeccioses i responsable del Programa d'infeccions nosocomials i política antibiòtica de l'Hospital de Sant Pau indica que "la utilització de la prescripció diferida en l'àmbit de l'atenció primària és una estratègia que ha demostrat que suposa estalvi en l'ús d'antibiòtics innecessaris i, per tant, ha de tenir una repercussió en la progressió de les resistències bacterianes a la comunitat".
Des del seu punt de vista, aquests estudis aporten evidència científica i cal que ara es generalitzi, ja que, a més de ser positiva pel que fa a la satisfacció del pacient i l'evolució de les resistències, és "eficient" en el sentit econòmic.
Diversos experts creuen que hi ha marge de millora a l'hora d'implantar l'estratègia als centres d'Atenció Primària de Catalunya. S'assenyala, per exemple, la "manca d'especificitat" en les guies clíniques i la necessitat d'eines més detallades.
Útil davant de les resistències als antibiòtics
Finalment, el doctor Albert Boada, referent d'Atenció Primària en l'Àrea Assistencial de Catsalut, recorda que les resistències als antibiòtics són un problema global, considerades una de les principals amenaces per a la salut i la humanitat per l'OMS. En aquest sentit, recorda que l'Atenció Primària és la principal prescriptora d'antibiòtics a la comunitat, i les infeccions respiratòries la principal etiologia per la qual es prescriuen.
"Moltes vegades aquesta prescripció és inadequada, atès l'origen víric principal d'aquestes infeccions", reflexiona. Per això, conclou que cal dotar estratègies per reduir la prescripció inadequada d'antibiòtics, una estratègia que pot ser útil també davant les resistències a aquests medicaments.
