L'IEI exposa 'Absurda, Desconcierto i Carcome', els personatges sense rostre d'Ascensión G Lorenzo

REDACCIÓ / Lourdes Farré
Publicat: 
30-07-2024
Actualitzat: 30-07-2024 9:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • L'IEI exposa 'Absurda, Desconcierto i Carcome', els personatges sense rostre d'Ascensión G Lorenzo
    Peu de foto: 
    Ascensión G Lorenzo exposa ‘Absurda, Desconcierto i Carcome’ ©IEI

L’Institut d’Estudis Ilerdencs acull des de divendres 26 de juliol l’exposició Absurda, Desconcierto i Carcome. Cinc personatges autèntics, de l’artista alacantina Ascensión G Lorenzo, que es podrà visitar a La Gòtika fins al 22 de setembre. La mostra es va inaugurar a la tarda en un acte que va comptar amb la presència de l’artista i del director de l’IEI, Andreu Vàzquez.

En aquesta exposició, Ascensión G Lorenzo (Elx, 1973) presenta un seguit de personatges enfrontats als seus propis temors, debilitats, dependències i contradiccions. En un joc gairebé constant de dobles lectures, la narrativa i les seves figures s’escampen en l’espai, estenent-se a múltiples microescenes on les situacions se succeeixen entre el teatre de l’absurd i la composició circense.

L’anonimat i la universalitat d’aquestes figures mancades de rostre propicia que l’espectador hi identifiqui totes les possibilitats: totes les vides alternatives, paral·leles, properes o llunyanes, conegudes o somiades que podríem protagonitzar.  Els personatges, desproveïts de les eines comunicatives més essencials –com la veu, perquè no hi ha boques, la mirada, perquè no hi ha ulls, o l’escolta, perquè no hi ha orelles–, busquen sondejar l'interior del visitant.

Per això, com la mateixa autora assenyala, “l’obra l’acaba l’espectador”. Tot plegat com a part d’un conjunt caracteritzat per les figures humanes blanques neutres, aïllades o en grup, que representen les nostres pors, desitjos, incerteses, esperances, il·lusions, frustracions i com es comporten com a éssers humans. Per l’ús dels materials, poden semblar peces de disseny, però van més enllà, perquè tenen un gran fons psicològic i molta força. I en el fons, apareixen la ironia, la metàfora, l’exageració o l’absurd com a estratègies conceptuals perquè l’espectador es qüestioni allò que està veient. La tècnica no és el que és fonamental a l'obra, sinó les propietats simbòliques que els materials i objectes generen en el context on s’inscriuen, segons explica l'autora.

Comparteix

També t'interessarà